Al-Mustaín (abbàssida): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mustaín bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''Al-Mustaín ''' (en {{lang-ar|'''أبو العباس أحمد المستعين بالله'''}}, ''Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Mustaʿīn bi-Llāh'') ([[836]]-[[866]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[862]]-[[866]]). Era fill de Muhàmmad (germà dels califes al-Wàthiq 842-847, i [[al-Mutawàkkil]] 847-861, i fill del califa [[al-Mútassim]] 833-842) i cosí germà del seu predecessor [[al-Múntassir]] (861-862). La seva mare era una concubina esclava anomenada Mukharik.
Fou posat al tron per la guàrdia turca de [[Samarra]] que havia deposat al seu cosí ([[9 de juny]] del [[862]]). Els partidaris d'[[al-Mútazz]], el germà d'al-Muntassir, es van revoltar, però foren derrotats amb molta sang pels mercenaris turcs. Al-Mústain va confirmar com a governador militar de Bagdad a [[Muhammad ibn Abd Allah ibn Tahir]] (851-867) i va confiscar els bens d'al-Mútazz (que després serà califa el 866-869) i el seu germà al-Muayyad, que foren empresonats. Els turcs els volien executar però la intervenció del secretari en cap (que exercia part de les funcions de visir), Ahmad ibn al-Khasib, els va salvar <ref> ell mateix no obstant va caure poc després en desgracia i fou exiliat a [[Creta]], ocupant el seu lloc Shudja ibn al-Kassim </ref>.
A [[Kufa]] va esclatar el 862 una revolta [[alida]], que fou reprimida. El 862/863 les forces abbàssides van patir una greu derrota davant els bizantins a [[Amàsia]], en la que va morir Umar, emir-governador de [[Melitene]]. Això va provocar disturbis a Samarra que foren controlats pel visir Utamish <ref> Utamish era un general turc que havia participat activament en l'enderrocament d'al-Mutawàkkil el 861, i que exercia part de les funcions de visir junt amb el cap de la secretaria, sent de fet com un regent</ref> i els generals turcs [[Wasif]] i [[Bugha al-Saghir]]; aquestos generals van fer matar poc després a Utamish (863), i el califa el va substituir per [[Muhàmmad ibn al-Fadl al-Jarjaraí]], però ja no es va sentir segur a Samarra i a la mort d'aquest visir (864/865) va marxar a [[Bagdad]] el febrer del 865. A Qazvín va esclatar el [[864]] una revolta alida i al mateix temps al Tabaristan els alides zaydites d'[[Hasan ibn Zayd|al-Hasan ibn Zayd ibn Muhammad]] ''dai al-Kabir'' iniciaven el seu moviment; la revolta alida es va estendre a Kufa (865) però va ser dominada.
Els partidaris d'al-Mútazz el van treure de la presó de Samarra i es va iniciar una lluita violenta de la que al-Mútazz va sortir triomfant; va assetjar [[Bagdad]] i finalment al-Mustaín va abdicar el gener del [[866]] i al-Mútazz fou reconegut. Es va pactar que residira a [[Medina]] però fou arrestat quan era a [[Wasit]] i executat (octubre del 866). Tenia 35 anys.
==Notes==
{{referències}}
==Referències==
*[http://www.archive.org/details/eclipseofabbasid05ameduoft Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "''The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century''", 1920]
*[http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)]
*Sourdel, Dominique, ''Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire)'', Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. {{fr}}
*Janine et Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l'islam'', Ed. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1.
Linha 7 ⟶ 24:
|