Església Maronita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Líban], el +Líban, el) |
|||
Línia 15:
Fins al [[segle XVIII]] el patriarcat maronita era formalment dividit en [[eparquia|eparquies]]: els bisbes eren considerats només com a bisbes auxiliars del patriarca, únic bisbe i guia de la nació maronita. El sínode del Mont Líban de [[1736]] instituí canònicament vuit eparquies, a més de la seu patriarcal, definint-ne les jurisdiccions territorials: Arxieparquia d'[[Alep]], Arxieparquia de [[Beirut]], Eparquia de [[Jbeil]] (''Biblos'') i de [[Batrun]] (''Botris''), Arxieparquia de [[Xipre]], Arxieperquia de [[Damasc]], Eparquia de [[Baalbek-Deir El-Ahmar]] (''Heliòpolis''), Arxieparquia de [[Tripoli]] i Arxieparquia de [[Tir]]-Eparquia de [[Sidó]]. La [[Santa Seu]] aprovà la decisió del sínode amb la butlla ''Apostolica praedecessorum'' de [[Benet XIV]] del [[14 de febrer]] de [[1742]]. La divisió es mantingué fins al segle XX, quan s'hi afegí el vicariat patriarcal d'Egipte (1904; avui Eparquia del Caire) i es diferenciaren les seus de Tir i Sidó (1906).
La independència política del [[Líban]], el [[1943]], comportà el repartiment del poder polític entre representants de diferents comunitats religioses, per evitar conflictes. Els maronites, que constituïen la majoria de la població, obtingueren la presidència de la república, càrrec que encara mantenen.<ref>Després de la guerra civil (1975-1990), el grup més nombrós ha passat a ésser el dels musulmans.</ref> Encara que menys, continua essent un grup influent i, si se sumen els maronites de la diàspora, el més nombrós d'entre els libanesos.
== Difusió ==
| |||