Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia|monarquies]], encara que moltsmoltes d'elles eren massa petites i el terme [[rei]] (''basileus'') dels seus governants pot ser confús. Essent una regió amb escassesa de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera involucrant-se en petites guerres internes i així, van eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps el naixement d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'ús de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes a les grans ciutats. Des del 650 aC les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars aleshores anomenats [[tirà|tirans]] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial.
Per al segle VI aC diverses ciutats ja havien emergit com a centres dominants dels afers grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes]]. Cadascuna d'aquestes havia controlat les àrees rurals que les envoltaven; Atenes i Corint esdevendrien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta van tenir una rivalitat tal que dominaria la política grega per generacions.
