Obre el menú principal

Canvis

== L'obra musical ==
 
Va escriure les seves primeres cançons als 14 anys. Totes les seves obres posteriors foren elaborades en llargs períodes, abans deixar-les en la seva forma definitiva. Citem: ''Primera simfonia'' ([[1898]]); ''Segona simfonia'' ([[1897]]-[[1902]]); ''Cartons or Take Offs'' ([[1898]]-[[1907]]); ''Ragtime dances'' ([[1900]]-[[1911]]); ''Tercera simfonia'' ([[1904]]-1911), ''Firemen's parade on Main Street'' ([[1912]]); tres ''Obertures'' ([[1901]]-12), la peça simfònica ''Holidays'' ([[1913]]), ''Sonata'' per a piano, subtitulada ''Concord'', estrenada el [[1938]] per [[Ralph Kirkpatrick]], ''Massachusetts, 1840-1860'' ([[1909]]-[[1915]]), ''Fast Slow and Fast'', ''Tone Roads'', per a orquestra de cambra (1911-15); quatre ''Sonates'' per a violí i piano ([[1903]]-16), ''Quarta simfonia'' ([[1910]]-16); ''Esquilo'' i ''Sófocles'', per a cant, quartet de corda i piano (1922); dos quartets de corda, més d'un centenar de cançons i algunes peces en quarts de to, per a dos pianos. La seva ''Segona simfonia'', no s'estrenà fins el [[1951]] i la ''Tercera fins'' el [[1945]].
 
Ives té el doble mèrit de ser com un predecessor de [[Stravinsky]] i de [[Schönberg]] i d'ésser-ho malgrat el seu aïllament. Si les obres d'aquests últims produïen escàndols generals, no deixaven, al cap i a la fi, de trobar eco en algun lloc, cosa que no succeïa en el món en que va viure Ives. A tot això i contribuïa, a més, la seva voluntària renúncia a manifestar-se o a prosseguir, davant la incomprensió general.
La pugna entre la manca de consideració aliena i la pròpia sinceritat motivà el que adoptés una actitud de simple afeccionat. No obstant, la feblesa d'algunes de les seves pàgines resta més que justificada davant el minuciós del seu treball, la seva coherència formal, la seva tensió harmònica, la seva potència imaginativa, que el feia enfrontar-se amb els problemes més complexos i nous, i la modernitat de la seva concepció orquestral.
 
El nom d'Ives mereix situar-se junt als de [[Virgil Thomson]], [[Aaron Copland]] i [[Carter]] i encara ésser més tingut en conte en honor a l'actualitat de les seves idees en els seu temps. Fou a més autor d'un llibre titulat, ''Essay before a Sonata''.
 
* Referències:Suplement dels anys 1961-1962, pag. 230 de l'enciclopèdia Espasa.
53.133

modificacions