Diferència entre revisions de la pàgina «Peroxisoma»

2.278 bytes afegits ,  fa 9 anys
m
Bot: Rv. edic. de 95.17.136.245 (disc) a vers. 6855547 de RibotBOT (disc)
m (Bot: Rv. edic. de 95.17.136.245 (disc) a vers. 6855547 de RibotBOT (disc))
[[Fitxer:Estructura del Peroxisoma.png|300px|right|thumb|Estructura bàsica d'un peroxisoma.]]
Els '''peroxisomes''' són uns [[orgànuls]] citoplasmàtics presents a les cèl·lules [[eucariotes]] que participen en el metabolisme dels [[àcids grassos]] i d'altres dels metabolits resultants d'una respiració [[aerobi|aeròbia]]. Contenen [[enzims]] ([[catalasa|catalases]] i [[oxidasa|oxidases]]) que ajuden a que la cèl·lula elimini els [[peròxid]]s -principalment el d'[[peròxid d'hidrogen|hidrogen]]- espècie química molt lesiva . Compleixen per tant funcions de detoxificació cel·lular. Els peroxisomes foren identificats com a orgànuls pel grup d'investigadors del belga [[Christian de Duve]], l'any [[1967]], després d'haver estat descrits una dècada abans en una [[tesi doctoral]] presentada a [[Suècia]]. Inicialment van rebre el nom de microcossos.
 
==Morfologia==
Presenten un única bicapa lipídica que separa els seu contingut del [[citosol]] (el fluid intern de la cèl·lula). A la membrana és on estan inserides proteïnes crítiques per a diverses funcions, com p.e. la inserció de noves proteïnes a la pròpia membrana, donat que a diferència dels [[lisosomes]], els peroxisomes poden replicar-se, engrandir-se i dividir-se.
 
==Origen==
Actualment els científics postulen que els peroxisomes han romàs des de la seva aparició com a resultat d'una adaptació contra els continus efectes tòxics derivats del metabolisme als que resta exposada la cèl·lula, metabolisme que accidentalment produeix espècies reactives d'oxigen (ROS). Aquestes espècies químiques reaccionen ràpidament amb els elements fonamentals per a l'estabilitat cel·lular, com l'[[ADN]]. És per això que se'ls atribueix un paper crític en els processos d'envelliment i pèrdua de control del [[cicle cel·lular]], que pot conduir a la creació de [[tumor]]s i [[càncer]]. En particular, les ROS poden desequilibrar l'estat de reducció del [[citoplasma]], fet que
provoca un bloqueig de la cadena d'electrons [[mitocondri]]al i l'aturada transitòria en la producció d'energia.
 
== Deficiències ==
Mancances en la funcionalitat dels peroxisomes poden conduir a una disfunció del [[metabolisme]] dels [[lípid]]s, com p.e. la [[síndrome de Zellweger]].
 
== Vegeu també ==
18.886

modificacions