Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
Era fill de l'emir [[al-Aziz ibn adh-Dhàhir]] (nét de Saladí), i per tant era besnét de [[Saladí]]. La seva mare era Fàtima, filla d'[[Al-Kàmil ibn al-Àdil|al-Kamil]]. A la mort del seu pare el [[5 de novembre]] de [[1236]] fou proclamat nou emir, i com que era menor d'edat la regència va correspondre a la seva avia paterna Daifa Khatun bint al-Malik al-Adil (filla d'[[al-Àdil I]]).
 
[[Al-Àixraf ibn al-Àdil]] de Damasc va pretendre la successió a lo que es va oposar [[Al-Kàmil ibn al-Àdil]] d'Egipte que la pretenia per a si mateix. Estava a punt d'esclatar la guerra quan al-Àixraf es va posar malalt i va morir pocs mesos després, el [[27 d'agost]] de [[1237]]. Al-Kàmil abans de poder ocupar Alep es va posar també malalt a Damasc i va morir el dimecres [[6 de març]] de [[1238]], el que va permetre al jove An-Nàssir Yússuf conservar el principat. Daifa Khatun va reconèixer la sobirania del sultà [[Kaykhusraw II]] de Rüm (1237-1246) el que es va reflectir a les monedes. En canvi es va oposar al atabeg de Mossul [[Abu l-Fadail al-Malik al-Rahim Lu'lu Badr al-Din]] i a les bandes de soldats corasmis.
 
La regent va morir el novembre del 1242 i llavors An-Nàssir Yússuf va agafar directament el poder quan tenia poc més de 12 anys, però assessorat pel visir Djamal al-Din Ikbal al-Khatuni i l'amir Shams al-Din Lu'lu al-Amini, sota consells del qual va estendre el seu poder per quasi tot Síria. El 1243 els seljúcides de Rüm foren derrotats a Köse Dagh i això va implicar que en endavant els mongols passaven a ser fronterers i van començar a fer ràtzies a Síria que de moment foren poc importants.
La regent va morir el novembre del 1242 i llavors An-Nàssir Yússuf va agafar directament el poder quan tenia poc més de 12 anys, però assessorat pel visir Djamal al-Din Ikbal al-Khatuni, sota consells del qual va estendre el seu poder per quasi tot Síria. [[As-Sàlih Ayyub]] d'Egipte (1240-1249) amb el suport de les bandes de corasmis, es va apoderar el 1245 de Palestina i el maig va assetjar Damasc que es va rendir el novembre següent; [[As-Sàlih Ismaïl|al-Salih Ismail]] va rebre [[Baalbek]] i [[Bosra]] en compensació. Però els corasmis, que eren mercenaris, descontents amb as-Sàlih Ayyub, es van posar al servei del seu rival as-Sàlih Ismaïl, i van començar per aquest el setge de Damasc amb el suport també del senyor Izz al-Din de [[Salkhad]] (març del 1246); el setge fou greu i els habitants van quedar reduïts a haver de menjar gossos. Però [[al-Mansur ibn al-Mujàhid|Ibrahim al-Mansur]] d'Homs (1240-1246) i al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz d'Alep van formar coalició per enfrontar als atacants que temien acabarien controlant Síria si conquerien Damasc; Ibrahim al-Mansur va actuar a contracor ja que salvar Damasc suposava reforçar el poder al sud de Síria del seu enemic as-Sàlih Ayyub d'Egipte, però finalment va decidir actuar i junt al seu aliat d'Alep va reunir bandes de turcmans i de beduïns mercenaris amb els que es va dirigir a Damasc; les forces assetjants van abandonar Damasc i es van dirigir al nord i van enfrontar a l'exèrcit enemic prop del llac d'Homs, on les bandes coràsmies foren derrotades de manera tant completa ([[26 de maig]] de [[1246]]) que quasi van quedar exterminades i el seu poder a Síria es va acabar per sempre. Llavors Ibrahim al-Mansur es va dirgir a [[Baalbek]] que estava defensada pel fill d'al-Salih Ismail, al-Mansur Mahmud, al que volia castigar per la seva aliança amb els corasmis o khwarizms; va capturar la ciutat fàcilment però al arribar a la ciutadella, que difícilment podia conquerir, es va retirar a Homs. Ibrahim al-Mansur va entrar a Damasc en nom d'al-Salih Ayyub, però es va instal·lar a Nayrab, a l'oest de la ciutat i va negociar amb el sultà d'Egipte un acord (que segurament buscava la cessió de Damasc); as-Sàlih Ayyub el va convidar al Caire a negociar i Ibrahim va acceptar però llavors es va posar malalt i va morir el 28 de juny de 1246 sent enterrat a Homs. As-Sàlih Ismaïl es va retirar a Alep on An-Nàssir Yússuf el va acollir i perdonar i va esdevenir el seu vassall.
 
La regent va morir el novembre del 1242 i llavors An-Nàssir Yússuf va agafar directament el poder quan tenia poc més de 12 anys, però assessorat pel visir Djamal al-Din Ikbal al-Khatuni, sota consells del qual va estendre el seu poder per quasi tot Síria. [[As-Sàlih Ayyub]] d'Egipte (1240-1249) amb el suport de les bandes de corasmis, es va apoderar el 1245 de Palestina i el maig va assetjar Damasc que es va rendir el novembre següent; [[As-Sàlih Ismaïl|al-Salih Ismail]] va rebre [[Baalbek]] i [[Bosra]] en compensació. Però els corasmis, que eren mercenaris, descontents amb as-Sàlih Ayyub, es van posar al servei del seu rival as-Sàlih Ismaïl, i van començar per aquest el setge de Damasc amb el suport també del senyor Izz al-Din de [[Salkhad]] (març del 1246); el setge fou greu i els habitants van quedar reduïts a haver de menjar gossos. Però [[al-Mansur ibn al-Mujàhid|Ibrahim al-Mansur]] d'Homs (1240-1246) i al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz d'Alep van formar coalició per enfrontar als atacants que temien acabarien controlant Síria si conquerien Damasc; fins i tot van buscar el suport dels croats d'Acre. Ibrahim al-Mansur va actuar a contracor ja que salvar Damasc suposava reforçar el poder al sud de Síria del seu enemic as-Sàlih Ayyub d'Egipte, però finalment va decidir actuar i junt al seu aliat d'Alep va reunir bandes de turcmans i de beduïns mercenaris amb els que es va dirigir a Damasc; les forces assetjants van abandonar Damasc i es van dirigir al nord i van enfrontar a l'exèrcit enemic prop del llac d'Homs, on les bandes coràsmies foren derrotades de manera tant completa ([[26 de maig]] de [[1246]]) que quasi van quedar exterminades i el seu poder a Síria es va acabar per sempre. Llavors Ibrahim al-Mansur es va dirgir a [[Baalbek]] que estava defensada pel fill d'al-Salih Ismail, al-Mansur Mahmud, al que volia castigar per la seva aliança amb els corasmis o khwarizms; va capturar la ciutat fàcilment però al arribar a la ciutadella, que difícilment podia conquerir, es va retirar a Homs. Ibrahim al-Mansur va entrar a Damasc en nom d'al-Salih Ayyub, però es va instal·lar a Nayrab, a l'oest de la ciutat i va negociar amb el sultà d'Egipte un acord (que segurament buscava la cessió de Damasc); as-Sàlih Ayyub el va convidar al Caire a negociar i Ibrahim va acceptar però llavors es va posar malalt i va morir el 28 de juny de 1246 sent enterrat a Homs. As-Sàlih Ismaïl es va retirar a Alep on An-Nàssir Yússuf el va acollir i perdonar i va esdevenir el seu vassall.
El 1248 el general d'an-Nàssir Yússuf, Shams al-Din Lulu al-Armani, va avançar cap a Homs governada per al-Àixraf ibn al-Mansur (1246-1260) i després de dos mesos de setge el va obligar a capitular, obligant-lo a cedir Alep a cambi de [[Tell Bashir]]. El 1249 al-Àixraf ibn al-Mansur es va apoderar de [[Nisibin]], [[Dara]] i [[Karkisiya]] que pertanyien a l'[[atabeg]] de [[Mossul]] [[Abu l-Fadail al-Malik al-Rahim Lu'lu Badr al-Din]].
 
El 1248 el general d'an-Nàssir Yússuf, Shams al-Din Lulu al-Armani o al-Amini, va avançar cap a Homs governada per al-Àixraf ibn al-Mansur (1246-1260) i després de dos mesos de setge el va obligar a capitular, obligant-lo a cedir Alep a cambi de [[Tell Bashir]]. El 1249 al-Àixraf ibn al-Mansur es va apoderar de [[Nisibin]], [[Dara]] i [[Karkisiya]] que pertanyien a l'[[atabeg]] de [[Mossul]] [[Abu l-Fadail al-Malik al-Rahim Lu'lu Badr al-Din]]. Diyar Bakr i Diyar Rabia reconexien la sobirania d'Alep.
A la mort de [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub]], sulta d'Egipte i Damasc, ela ''amirs'' de Damasc van proclamar sultà a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, entrant a a aquesta ciutat el juliol de 1250. Per venjar a Turan Shah a preparar una expedició a Egipte (on [[al-Àixraf II]] fou posat nominalment al tron sense tenir el poder) i va negociar l'aliança amb el rei [[Lluís IX de França]] sense resultat. L'expedició a Egipte fou rebutjada a la batalla de [[Gaza]] (octubre de 1250) guanyada per l'''amir'' egipci Faris al-Din Aktay. An-Nàssir no es va desanimar i va preparar una nova expedició que va sortir de Damasc el gener de 1251 i a principis de febrer va lliurar la batalla d'al-Abbasa; tenia la victòria a la ma quan la traïció dels seus mamelucs turcs va capgirar el resultat. An-Nàssir Yússuf va haver de fugir i alguns prínceps van caure presoners. Faris al-Din Aktay, el vencedor, va penetrar a [[Palestina]] i va ocupar [[Nablus]] i altres ciutats importants, fins que un nou exèrcit sirià aixecat per an-Nàssir Yússuf va aturar el seu avanç. Després de llargues negociacions es va ajustar la pau la primavera del [[1253]]. Yússuf renunciava a Egipte i era reconegut a Damasc.
 
A la mort de [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub]], sulta d'Egipte i Damasc, ela ''amirs'' de Damasc van proclamar sultà a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, entrant a a aquesta ciutat el juliol de 1250. Per venjar a Turan Shah a preparar una expedició a Egipte (on [[al-Àixraf II]] fou posat nominalment al tron sense tenir el poder) i va negociar l'aliança amb el rei [[Lluís IX de França]] sense resultat. L'expedició a Egipte fou rebutjada a la batalla de [[Gaza]] (octubre de 1250) guanyada per l'''amir'' egipci Faris al-Din Aktay. An-Nàssir no es va desanimar i va preparar una nova expedició que va sortir de Damasc el gener de 1251 i a principis de febrer va lliurar la batalla d'al-Abbasa; tenia la victòria a la ma quan la traïció dels seus mamelucs turcs va capgirar el resultat. An-Nàssir Yússuf va haver de fugir i alguns prínceps van caure presoners; l'amir Shams al-Din Lulu va morir a la batalla. Faris al-Din Aktay, el vencedor, va penetrar a [[Palestina]] i va ocupar [[Nablus]] i altres ciutats importants, fins que un nou exèrcit sirià aixecat per an-Nàssir Yússuf va aturar el seu avanç. Després de llargues negociacions es va ajustar la pau la primavera del [[1253]]. Yússuf renunciava a Egipte i era reconegut a Damasc.
El 1260 quan es van presentar els mongols, an-Nàssir Yússuf va fer submissió immediatament i va enviar al campament mongol regals. Quan va pensar que els altres prínceps l'ajudarien contra l'amenaça, va canviar el to i va respondre amb paraules provocadores a un missatge d'[[Hulagu]] i aquest va assetjar Alep. An-Nàssir Yússuf que era a Damasc, va pensar en anar contra els mongols i obligar-los a aixecar el setge, però abans va intentar obtenir ajut d'altres prínceps i va enviar missatgers arreu. Cap va respondre a la seva crida i mentre [[Soldanat aiúbida d'Alep|Alep]] va caure en mans dels mongols, i an-Nàssir Yússuf va desistir de fer l'expedició. No tenia altre remei que abandonar Damasc i marxar al sud. [[Emirat aiúbida d'Hama|Hama]], Baalbek i [[Soldanat aiúbida de Damasc|Damasc]] foren ocupades pels mongols tot seguit<ref>{{en}} David Nicolle, ''[http://books.google.es/books?id=homJ22nhCBMC&pg=PA50&dq=David+Nicolle+mongol&hl=ca&ei=6qHAS7yzG9Hu-Qa31snaCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEkQ6AEwBQ#v=onepage&q=David%20Nicolle%20mongol&f=false Knights of Jerusalem: The Crusading Order of Hospitallers 1100-1565]'', p.51</ref> . Finalment an-Nàssir Yússuf es va rendir a les forces d'Hulagu i va quedar presoner. Després de la primera [[batalla d'Homs]] en que els mongols manats pel propi khan Hulagu foren derrotats per [[Bàybars I]] d'Egipte, el [[10 de desembre]] de [[1260]], el [[Il-khan]] va ordenar l'execució d'an-Nàssir Yússuf.
 
El 12601259 quan es van presentar els mongols, an-Nàssir Yússuf va fer submissió immediatament i va enviar al campament mongol regals. Quan va pensar que els altres prínceps l'ajudarien contra l'amenaça, va canviar el to i va respondre amb paraules provocadores a un missatge d'[[Hulagu]] i aquest va assetjar Alep. An-Nàssir Yússuf que era a Damasc, va pensar en anar contra els mongols i obligar-los a aixecar el setge, però abans va intentar obtenir ajut d'altres prínceps i va enviar missatgers arreu. Cap va respondre a la seva crida i mentre [[Soldanat aiúbida d'Alep|Alep]] va caure en mans dels mongols (gener del [[1260]]) i fou saquejada, i an-Nàssir Yússuf va desistir de fer l'expedició. No tenia altre remei que abandonar Damasc i marxar al sud cap a Gaza on va intantar una aliança o quasi una submissió amb els mamelucs. [[Emirat aiúbida d'Hama|HamaHamat]] (la dinastia va subsistir com a vassalla), Baalbek i [[Soldanat aiúbida de Damasc|Damasc]] foren ocupades pels mongols tot seguit<ref>{{en}} David Nicolle, ''[http://books.google.es/books?id=homJ22nhCBMC&pg=PA50&dq=David+Nicolle+mongol&hl=ca&ei=6qHAS7yzG9Hu-Qa31snaCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEkQ6AEwBQ#v=onepage&q=David%20Nicolle%20mongol&f=false Knights of Jerusalem: The Crusading Order of Hospitallers 1100-1565]'', p.51</ref>. Homs va quedar com estat vassall. Finalment an-Nàssir Yússuf es va rendir a les forces d'Hulagu manadfes per Kitbuga (o Kitbuka) i va quedar presoner a Maragha. Després de la batalla d'Ayn Djalut (3 de setembre de 1260) o be després de la primera [[batalla d'Homs]] en que els mongols manats pel propi khan Hulagu foren derrotats per [[Bàybars I]] d'Egipte, el [[10 de desembre]] de [[1260]], el [[Il-khan]] va ordenar l'execució d'an-Nàssir Yússuf i tots els membres mascles de la família excepte el seu fill al-Aziz Muhammad.
 
Amb ell es va acabar la branca aiubita d'Alep i Damasc. Es considerat un home pietós i poc amant dels plaers, erudit i poeta.
116.061

modificacions