An-Nàssir ibn Alannàs: diferència entre les revisions

'''An-Nàssir ibn Alannàs''' (o ibn Alennas o ibn Alnas o ibn Ghilnas) fou emir [[hammadita]] ([[Banu Hammad]]) del [[1062]] al [[1089]].

Va assassinar el seu cosí [[Bulugguín ibn Muhàmmad]] i el va succeir; va poder consolidar el seu poder al obtenir hàbilment diversos suports importants, com els de l'emir d'[[Sfax]], Hammú ibn Mal·lil, i el del ''[[muqàddam]]'' de [[Qaixtíliya]].
Governava sobre les províncies d'Ashir, Mliana, Alger, Hamza (Bouira) i Constantina, i poc després de pujar al poder també a Biskra, que va recuperar després d'haver estat un temps separada ja que el governador s'havia revoltat contra Bulugguín ibn Muhàmmad. Una delegació de xeics de l'[[Ifríqiya]], on el zírida [[Tamim ibn al-Muïzz]] només governava a la regió entre [[Sussa]] i [[Gabès]] (i encara en aquesta darrera hi havia un poder independent) li va demanar el nomenament d'un governador pels seus territoris que serien feudataris dels hammadites. An-Nasir va designar a Abd-al-Haqq ibn Abd-al-Aziz ibn Khurasan que fou el fundador de la dinastia [[khurasànida]] de [[Tunis]].

Amb el suport de nombroses tribus berbers i dels àrabs [[hilàlides]] athbadj, va envair la Ifriquiya amb un gran exèrcit. Tamin ibn al-Muizz tenia el suport dels àrabs hilàlides riyàhides ([[Banu Riyah]]). La batalla decisiva es va lliurar a [[Sabiba]], entre [[Kairuan]] i [[Tebessa]] i an-Nasir fou derrotat ([[1065]]) podent tornar amb prou feines a la Kala dels Banu Hammad (via Constantina) amb només 200 homes. El Magreb central va quedar obert als hilàlides i els berbers sanhadja, suport de la dinastia hammadita, van ser destruitsdestruïts o posats en fuita. Els athbadj van esdevenir hegemònics al Magreb central i els Banu Riyah van aconseguir l'hegemonia a Ifriquiya. La [[Qala dels Banu Hammad]] va quedar amenaçada i an-Nasir es va haver d'establir en un altra lloc i el 1067 va ocupar el territori dels berbers bidjaya i es va establir a la vila de [[Bidjaya]] (antiga ''Saldae'') que va anomenar al-Nasiriyya (nom que no va arrelar) i va declarar exempts als habitants de pagar el kharadj (l'impost de la terra); encara que residia a les dues viles, aquesta situació de semi capitalitat va afavorir el desenvolupament de [[Bugia]] (moderna [[Bejaia]]) que va esdevenir la seva residència permanent i capital des de el [[1068]]/[[1069]]. A Bugia va construir el palau de la Perla (Kasr al-Lulu).

El [[1067]] la dinastia khurasànida de Tunis fou sotmesa pel zírida Tamim. An-Nasir va obtenir el suport dels athbadj i va atacar Ifriquiya conquerint [[Laribus]] i Kairuan ([[1068]]), però després es va retirar retornant al Magreb central. El 1068 [[al-Bakri]] esmenta que els Banu Maghrawa i els Banu Izmarti, dues tribus zenetes (rivals dels sanhadja, el principal suport dels hammàdides), residien prop de Biskra i tenien emirs de la família dels Banu Khazar. Un cap maghrawa, Abu Zaghil al-Khazari apareix assetjant la població de [[Waghlanat]] (després Ouriel) al sud de [[Biskra]], que estava habitada segurament per [[ibadites]]. Vers 1075/1076 els maghawes i altres grups zenetes del Zab es van aliar a grups hilalians per saquejar diverses poblacions a la regió, sota la direcció d'al-Muntasir ibn Khazrun, emir dels zenetes de Trípoli que es va establir a Waghlanat; el seus aliats, els també zenetes [[Banu Tudjin]], igualment amb suport dels Banu Ati, van devastar el Magreb central i es va apoderar de [[Msila]] i d'[[Ashir]]. Els habitants van demanar ajut al emir an-Nàssir ibn Alannas (1062-1089) que va enviar al seu fill al-Mansur el qual va recuperar les ciutats i després va destruir Waghlanat; poc després al-Muntasir fou enganyat per Arus ibn Sindi, senyor de Biskra que estava d'acord amb an-Nàssir, que el va capturar i matar i el seu cap fou enviat a l'emir hammàdida. El paper de l'emir an-Nàssir en la venda de la ciutat de [[Kairuan]] pels àrabs hilàlides zughba el [[1077]]/[[1078]] es fosc.

Va morir el [[481 de l'hegira (finals de març de 1088 a mig març del 1089]]) i el va succeir el seu fill [[Al-Mansur ibn an-Nàssir]].