Glacera continental de l'Antàrtida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:) |
m Modificant dues lletres |
||
Línia 5:
El glaçament de l’Antàrtida començà per les zones litorals a mitjans de l’[[Eocè]] fa uns 45.5 milions d’anys<ref>[http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=5254620 Sedimentological evidence for the formation of an East Antarctic ice sheet in Eocene/Oligocene time] Palaeogeography, palaeoclimatology, & palaeoecology ISSN 0031-0182, 1992, vol. 93, no1-2, pp. 85-112 (3 p.)</ref> i es va intensificar a l’interior durant l’extinció de l’Eocè i Oligocè, fa uns 34 milions d’anys. Els nivells de CO<sub>2</sub> estaven en unes 760 ppm<ref>[http://www.physorg.com/news172072921.html New CO<sub>2</sub> data helps unlock the secrets of Antarctic formation] September 13th, 2009</ref> i han estat disminuint desde els anteriors nivells de milers de ppm. La glaciació va estar afavorida per un interval en el qual l’òrbita de la Terra afavoría els estius freds però el cicle de la relació isotòpica de l’oxígen eren molt grans per a ser explicats només pel creixement de la glacera continental indicant una [[edat de gel]] d’alguna magnitud.<ref>[http://www.nature.com/nature/journal/v433/n7021/full/nature03135.html#B7 Rapid stepwise onset of Antarctic glaciation and deeper calcite compensation in the Pacific Ocean] Nature 433, 53-57 (6 January 2005) | doi:10.1038/nature03135; Received 1 September 2004; Accepted 25 October 2004</ref> L’obertura del [[Pas de Drake ]] podria haver jugat també un paper<ref>[http://geology.gsapubs.org/content/24/2/163.abstract Eocene-Oligocene transition in the Southern Ocean: History of water mass circulation and biological productivity] Geology February 1996 v. 24 no. 2 p. 163-166 doi: 10.1130/0091-7613(1996)024</ref>
El gel entra a la glacera de la precipitació que cau en forma de [[neu]]. Aquesta neu es compacta per formar el gel de la glacera el qual es mou per la força de la gravetat cap la costa. La majoria del gel es transporta
Si la transferència del gel des de la terra al mar s’equilibra per la neu precipitada a la terra, aleshores no hi haurà una contribució neta a la pujada global del nivell del mar. La NASA va trobar entre 1979-1999 que les zones de l’Antàrtida on s’incrementava el gel respecte a les zones que el gel decreixia estaven en la relació 2:1.<ref>{{cite web
| |||