Aureli Argemí i Roca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
Argemí va viure a l'[[Abadia de Montserrat]] entre 1946 i 1964, primer com a escolà i després com a [[monjo]]. Es va llicenciar en dues branques de la [[Teologia]] a la Universitat Sant Anselm de Roma i a l'Institut Catòlic de París. Entre [[1964]] i [[1968]] va ser secretari del l'abat de Montserrat [[Aureli Maria Escarré i Jané]] i el va acompanyar quan les autoritats franquistes el van obligar a exiliar-se. Ambdós es van establir a [[Viboldone]], prop de [[Milà]], fins que el [[1968]] Escarré va morir. Des d'aleshores es va establir a l'abadia de [[Cuixà]] (el [[Conflent]]). Allí va col·laborar en diverses iniciatives de la resistència antifranquista i el [[1974]] va fundar el CIEMEN. El [[1981]] va ser un dels promotors de la [[Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes]].
 
El [[1985]] va deixar la vida monàstica. Va dedicar-se més plenament a la tasca del CIEMEN des de [[Barcelona]], i el [[1988]] va promoure la creació de la [[Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa]]. El [[1996]] va ser cofundador de la [[Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana]] (CAL) i va ser un dels promotors i redactors de la [[Declaració Universal de Drets Lingüístics]], de la qual actualment és copresident del Comitè de Seguiment. El [[2005]] va participar en la fundació de la [[Plataforma pel Dret de Decidir]], de la qual és el president.
 
Dirigeix la revista [[Europa de les Nacions]] i el diari digital [[Nationalia]] i també és director del Centre Mercator Dret i Legislació Lingüístics.