Balneari Roqueta: diferència entre les revisions

El '''Balneari Roqueta''' fou un [[balneari]] construït a [[Tona (Osona)]], el més important i destacat de la població. GràciesVa esdevenir un autèntic símbol de Tona,<ref name="pou">{{citar web |url= http://www.tona.cat/plana.php?idplana=276&idp=193&nomitem=&ipare=166&ifill=&nomitem2=Pou+Roqueta&planaaux=&directori=370|títol=Pou Roqueta |consulta=21 febrer 2011 |obra= |editor= Ajuntament de Tona|data= |llengua= }}</ref> i gràcies a aquest manantial Tona va créixer força, d'una manera ordenada i creant un barri residencial molt valuós.<ref name="rut" />

Va ser, cronològicamentecronològicament, el tercer balneari en entrar en funcionament a Tona, rere el [[balneari Ullastres]] [[balneari Segalers]], es va posar en funcionament durant els últims anys del segle XIX i n'eren propietaris els socis de l'[[Editorial Montaner i Simon]], [[Ramon Montaner i Vila]] i [[Francesc Simon i Font]], destacats patricis barcelonins, i Josep Roqueta i Bres, descobridor de la deu.

La deu va ser trobada l'any 1877 a uns pocs metres del balneari Ullastres,<ref name="rut">{{citar web |url= http://webrutes.proxarxa.net/toponim.php?top=32 |títol= Antics balnearis Tona (Osona)|consulta=21 febrer 2011 |obra= |autor= Milà Puigdomènech, Josep |editor= webrutes|data= |llengua= }}</ref> i manantial de la Roqueta fou declarat d'utilitat pública el 1895. L'edifici principal era [[modernisme|modernista]] i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, per [[Lluís Domènech i Montaner]],<ref name="rut" /> igualment com d'altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que varen resistir fins el 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.<ref>{{GEC|0066410}}</ref>