Cròtals: diferència entre les revisions

1.039 bytes afegits ,  fa 11 anys
cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
[[Fitxer:Koceks - Surname-i Vehbi.jpg|thumb|Dones turques [[dansa del ventre|ballant]] amb cròtals formats per dos pals]]
[[Fitxer:Dancing girl percian hermitage.jpg|thumb|Dona persa ballant amb cròtals]]
 
Els '''cròtals''' són un [[instrument musical]] de [[percussió]] fet amb [[bronze]] que empren les [[dansa|ballarines]] a les [[dancesballs tradicionals]] de [[Grècia]], [[Turquia]], [[Egipte]] i altres països i que són una mica semblants a les [[castanyoles]]<ref>[http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env Cròtal] [[Termcat]]</ref> (aparegudes al [[segle XV]]) de [[fusta]] o altres materials. Són formats per dos objectes idèntics o semblants que es fan xocar entre ells amb un gest similar a un pessic, o a quan hom vol fer sonar els dits. Han estat emprats des de l'antiguitat per fer acompanyaments rítmics. Els cròtals s'usen a la [[dansa del ventre]] i com a percussió menor a algunes [[orquestra|orquestres]] orientals i occidentals.
 
De vegades s'usa el mot ''cròtal'' per a designar genèricament tota mena de castanyoles allargades (en forma de [[cullera]] o d'[[embut]]), com per exemple els craqueb (o també carcabat, en [[àrab]], قراقب) de [[Marroc]].
 
No s'han de confondre amb els platerets o [[címbal]]s, que es toquen fent picar el d'una mà contra el de l'altra mà.<ref name=ramisoler>[http://percussio.bloc.cat/post/17325/243047 Idiòfons de so indeterminat] Corda, vent i percussió en l'art, Caterina Ramis Cabrer i Montse Soler Mestres, 4 de desembre de [[2008]] {{ca}}</ref> Els cròtals, en canvi, es nuen als dits polze i mig per mitjà de tiretes, tradicionalment de cuir.
 
== Història ==
[[Fitxer:Sagattes.jpg|thumb|left|Dona tocant els cròtals]]
 
L'ús dels cròtals va començar amb la idea d'acompanyar alguns balls als quals les ballarines fèien sonar els dits o fèien palmes. Així, poc a poc, en alguns balls populars aquestes van anar substituïnt aquests sons pels produïts per cròtals, que al començament èren molt senzills. Les formes de cròtals més primitives que perduren actualment tenen forma de dos petits pals, rectes o una mica corbs, que es toquen amb les dues mans (un parell de cròtals, o de pals, a cada mà) i que poden ser de [[pedra]], d'[[os]] o de [[fusta]]. A l'[[antic Egipte]] èren de fusta o [[ivori]] i solien estar decorats amb figures [[humanes]] o d'[[animal]]s.<ref name=ramisoler/> A l'[[antiga Grècia]], a l'època entre les dues guerres púniques, els cròtals èren un instrument musical respectable, amb el qual els fills dels senadors aprenien a ballar a les escoles de dansa.<ref>''Les Saturnals'', de Jordi Serra Raventós, Fundació Bernat Metge, [[2003]]. ISBN 9788472258327 {{ca}}</ref>
 
De fet, sembla que fins i tot va considerar-se un instrument sagrat cap el [[segle X aC]] i, encara cinc segles després, [[Heròdot]] explica que la flauta i els cròtals eren els instruments escollits per a certes cerimònies religioses a Egipte, com per exemple les processons al temple de [[Bubastis]] dedicat a la deesa [[Bastet]].<ref>''Los Egipcios. Su vida y costumbres'', de Gardner Wilkinson. Edimat Libros, [[Madrid]], [[2002]]. ISBN 84-9764-236-8 {{es}}</ref>
 
Sembla que a [[Catalunya]] van ser usats a l'[[Edat Mitjana]]. Al [[claustre]] [[romànic]] de [[Santa Maria de l'Estany]] ([[segle XIII]]), per exemple, es pot observar en un capitell una figura d'una [[joglar]]esa en actitud de dansa i amb cròtals a les mans. Apareix amb un joglar que toca el [[rabequet]] i sembla que ella canta, balla i fa l'acompanyament amb els cròtals.<ref>''La música a Catalunya fins al segle XIII'', d'Higini Anglès, [[Universitat Autònoma de Barcelona]], [[1988]]. ISBN 9788487006807 {{ca}}</ref>
8.948

modificacions