Espasí: diferència entre les revisions

Antigament, a [[Illa d'Eivissa|Eivissa]], durant la [[Missa del Gall]], després de l'ofertori, les [[autoritat|autoritats]] i els notables de la població, vestits amb les millors [[roba|robes]] i coberts amb grans capes, cantaven una [[cançó]] que venia a ser com un goig descriptiu del Misteri de [[Nadal]], alternada amb modulacions inarticulades, molt elementals, que donaven al [[cant]] una fesomia arcaica. Crida l'atenció el qualificatiu de caramelles que hom aplicava a aquest [[cant]] tan singular, el qual era alhora [[cançó]] i [[salmòdia]]. Mentre hom l'entonava, a l'[[església (arquitectura)|església]], els músics, arrenglerats davant de l'[[altar]] major, tocaven l''''espasí''', amb l'acompanyament d'unes [[castanyoles]] molt grosses i gairebé [[rectangle|rectangulars]], típiques d'aquesta [[illa]], d'un [[flabiol]] decorat i d'un [[tamborí]].<ref>[[Joan Amades|Amades, Joan]]: ''[[Costumari Català]]: [[Auca|Auques]], [[Instrument musical|instruments musicals]] i [[Nadal]]''. Salvat Editores, S.A., [[Barcelona]], [[1997]]. ISBN 84-345-9682-2, plana 130.</ref> Actualment les caramelles es segueixen fent, tot i que ara les interpreten els membres de les associacions folclòriques de l'illa, les colles de [[ball pagès]].