|
[[Fitxer:Francisco de Goya y Lucientes 054.jpg|thumb|''[[La família de Carles IV]]'', 1800.]]
===en i que després regnarà com a [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].
=== La família de Carles IV i altres retrats ===
El 1800 Goya rep l'encàrrec de pintar un gran quadre de grup de la família reial, que es va materialitzar en ''[[La família de Carles IV]]''. Seguint l'antecedent de ''[[Las Meninas]]'' de Velázquez, disposa a la reialesa en una estança del palau situant el pintor a l'esquerra, que està pintant un gran llenç en un espai en penombra.<ref>Cirlot, Lourdes (2007) p. 72-73</ref>
[[Fitxer:Manuel Godoy Spain.jpg|thumb|left|''[[Retrat de Manuel Godoy]]'', 1801 ([[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], [[Madrid]]).]]
També va retratar [[Manuel de Godoy]], en aquell temps l'home més poderós d'Espanya després del rei. En 1794, quan era duc d'Alcúdia, hi havia pintat un petit esbós eqüestre d'ell. El 1801 apareix representat en la cimera del seu poder, després d'haver vençut en la [[Guerra de les Taronges]]-la bandera portuguesa testimonia la seva victòria-, i ho pinta en campanya com «Generalíssim» de l'exèrcit i «Príncep de la pau», pomposos títols atorgats a resultes de la seva actuació a la guerra contra França. El ''[[retrat de Manuel Godoy]]'' mostra una caracterització psicològica incisiva.<ref name="hus">Historia Universal del Arte (1984) pàg. 1486</ref> Apareix representat com un arrogant militar que descansa de la batalla en posició relaxada, envoltat de cavalls i amb un bastó de comandament fàl·lic entre les seves cames. No sembla destil·lar molta simpatia pel personatge ja cal tenir present que Goya, en aquesta època, probablement era partidari del [[Príncep d'Astúries]], enfrontat al favorit del rei, i que després regnarà com a [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].
És habitual pensar que Goya, de manera conscient, degrada als representants del [[conservadorisme]] polític que retratava; però tant Glendinning<ref> Glendinning (1993), pàg. 44-48 </ref> com Bozal<ref> Bozal (2005), vol. 1, pàg. 107 i 148-149.</Ref> matisen aquest extrem. Sens dubte els seus millors clients es veien afavorits en els seus quadres i això era la causa, en gran part, del seu èxit com a retratista. Sempre va aconseguir dotar els seus retratats de realisme i un semblant que era molt apreciat en la seva època. I és precisament en els retrats reals on estava més obligat a procurar el decòrum adequat i representar amb dignitat als seus protectors.
[[Fitxer:Isabel Lobo Velasco de Porcel.jpg| thumb | left|''[[Retrat d'Isabel Porcel]]'' ([[National Gallery de Washington]]).]]
Del ''[[retrat d'Isabel Porcel]]'' sorprèn el gest propi d'un caràcter fort, que fins aleshores no havia aparegut en la pintura de gènere de retrat femení amb l'excepció, potser, del de la duquessa d'Alba. Però en aquest exemple la dama no pertany a la [[grandesa d'Espanya]], ni tan sols a la noblesa.<ref name="gle"> Glendinning, Nigel (1993) p.139</ref> El dinamisme, malgrat la dificultat que comporta un retrat de mig cos, està plenament aconseguit gràcies al gir del tronc i les espatlles, a la del rostre orientat en sentit contrari al del cos, a la mirada dirigida cap al lateral del quadre, i a la posició dels braços, ferms i en gerres. El cromatisme és ja el de les [[Pintures Negres]]; però amb només tons negres i algun ocre i rosat, aconsegueix matisos i veladures d'un gran efecte. La bellesa i aplom amb què retrata aquest nou model de dona ha superat amb molt els estereotips femenins del segle anterior.<ref name="gle"/>
Cal esmentar altres retrats notables d'aquests anys:
* el ''Retrat de Maria de la Soledat Vicenta Solís, comtessa de Fernán Núñez'' i el del seu marit, de noble positura (ambdós del 1803);
* el de ''María Gabriela Palafox i Portocarrero, marquesa de Lazán'' (cap el 1804, col·lecció dels ducs d'Alba), vestida a la moda napoleònica i pintada amb una gran càrrega de sensualitat;
* el ''[[retrat del marquès de San Adrián]]'', intel·lectual aficionat al teatre i amic de [[Leandro Fernández de Moratín]], que posa amb un aire romàntic, i el de la seva dona, l'actriu ''Maria de la Soledat, marquesa de Santiago''.
* També va retratar arquitectes (ja va fer un retrat el 1786 de [[Ventura Rodríguez]]), com [[Isidro González Velázquez]] (1801) i, sobretot, destaca el magnífic que pintà de [[Juan de Villanueva]] (1800-1805) en el què l'artista capta un instant de temps i dóna al gest una versemblança d'una precisió realista.
=== ''Las majas'' ===
|
