Diferència entre revisions de la pàgina «Jaume Cascalls»

cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[File: +[[Fitxer:))
{{InfoboxInfotaula artista
|imatge =
|mida_imatge = (només si la imatge és inferior a 220px)
|peu =
|imatgeobra =Cascall-PereCerimonios-2540sh.jpg
|peuobra = Pere III el Cerimoniós (''Sant Carlemany''), per Jaume Cascalls (~[[1345]])
|}}
'''Jaume Cascalls''' ([[Berga]], prin.principis del [[segle XIV]] – c. [[1378]]) fou un [[escultor]] del [[gòtic català]].
 
'''Jaume Cascalls''' ([[Berga]], prin. del [[segle XIV]] – c. [[1378]]) fou un [[escultor]] [[gòtic català]].
 
==Biografia==
Però l'obra a la que va dedicar la major part de la seva vida van ser els sepulcres del panteó reial de [[Monestir de Poblet|Poblet]], on va començar a treballar el [[1349]] amb el mestre [[Aloi de Montbrai]] i que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introduïa [[Pere III el Cerimoniós]]. La influència del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema de difícil solució establir quines obres pertanyen a cadascun d'aquests dos mestres.
 
Cascalls abandonà els panteons de Poblet a mitja construcció quan fou nomenat mestre d'obres de [[la Seu Vella|catedral de Lleida]] ([[1360]]). També féu algunes figures d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]] policromat per al [[monestir de Ripoll]] i per a la [[catedral de Girona]], entre les quals destaca el cèlebre ''Sant Carlemany'' d'aquesta última, una figura reial que reprodueix el retrat del rei [[Pere el Cerimoniós]] i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe [[Arnau de Mont-rodon]] instituí el culte a sant Carlemany l'any [[1345]].
Destruïts els panteons de [[Monestir de Poblet|Poblet]] al [[segle XIX]], aquesta obra és la més representativa que se'n conserva i una de les peces més valuoses de l'escultura gòtica catalana. Durant la commemoració del 75è aniversari del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]], aquesta obra fou mostrada temporalment al museu nacional.
 
 
Representant de l'escola catalana d'escultura gòtica alliberada d'influències franceses i italianes. La seva escultura tracta les imatges de forma més naturalista, donant així major dolçor a les femenines i més vigor a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds baronívoles degut al seu avesament als retrats reials .
 
 
==Bibliografia==
* Rosa Alcoy i Pere Beseran i Ramon, [http://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/viewFile/43661/56100 Rosa Alcoy i Pere Beseran i Ramon, "La fortuna de Cascalls en el context gironí"], ''Estudi General'', 10 (1990), 93-118.]
* Pere Beseran i Ramon, "L'escultura gòtica als Pirineus: l'obra de Jaume Cascalls", a Michel Zimmermann (coord.), ''Le Moyen Âge dans les Pyrénées catalanes: art, culture et société'', Canet de Rosselló, Trabucaire, 2005, pp. 237-248.
* Francesca Español Bertran, [http://ddd.uab.es/pub/locus/11359722n2p65.pdf Francesca Español Bertran, "Jaume Cascalls revisado: nuevas consideraciones y obras.]", ''Locus Amoenus'', 2 (1996), 65-84.]
* Emma Liaño Martínez, [http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0313.html Emma Liaño Martínez, "El tema del Juicio Final en la fachada de la catedral de Tarragona"], ''Cuadernos de Arte e Iconografía'', 2(3) (1989).]
* Cristina Pérez Jimeno, "En torno a Jaume Cascalls: su obra en Girona", ''D'Art: Revista del Departament d'Historia de l'Art'', 5 (1979), 65-78.
* Miquel Pujol i Canelles, "A propòsit d'un contracte inèdit de Jaume Cascalls: el retaule de Sant Bartomeu del convent de la Mercè de Castelló d'Empúries", ''Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos'', 35 (2002), 375-412.
 
==Enllaços externs==
{{commonscat|Jaume Cascalls}}
* [http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0015677&SFR=1 Jaume Cascalls a la Hiperenciclopèdia]
* [http://art.mnac.cat/byAuthor.html;jsessionid=a5f2171c02f4958463f28b372642f63734388452e88b8e234f308d3a0867d7d3?autId=48512 Jaume Cascalls al MNAC]
 
 
{{ORDENA:Cascalls, Jaume}}
 
[[Categoria:Berguedans]]
[[Categoria:Escultors catalans del gòtic]]
225.140

modificacions