Diferència entre revisions de la pàgina «Mokha»

2 octets eliminats ,  fa 9 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
==Història==
 
Els autors clàssics l'esmente com ''Muza''. Apareix a [[Plini el Vell]] ,<ref>Història Natural, VI, 26, 9</ref>, al ''Periplus'' de la mar Eritrea, i a [[Claudi Ptolemeu]].
 
El primer diu que a 30 dies després de sortir de [[Berenice (ciutat)|Berenice]] hi havia ''Okelis'' (o ''Ocelis'') i ''Cane'' ([[Bir Ali]]) al país de l'encens i un tercer port anomenat ''Muza'' que els navegants que van a l'Índia no utilitzaven, i que era freqüentat per comerciants d'encens i perfums àrabs; cal a l'interior hi havia una vila anomenada ''Saphar'', capital del país, i un altra de nom ''Save''.
El 1832 Muhammad Agha àlies Turkçe Bilmez ("El que no parla turc"), oficial de les forces de Muhammad Ali d'[[Haiximites de l'Hedjaz|Hedjaz]], fou incitat pel sultà otomà a revoltar-se contra el khediv d'Egipte que ara dominava el Iemen. Va bombardejar Mokha i la va ocupar com també va fer amb Hodeida i Zabid. Llavors Mokha fou bloquejada per forces egípcies , Sharif ibn Ali, xerif d'[[Abu Arish]] es va apoderar de Mokha des de terra amb ajut d'[[Asir]]. L'any següent el comandant egipci [[Ibrahim Pasha]] va forçar l'entrega de Mokha i Muhammad Agha va haver de fugir. Però el 1840 els egipcis, pels acords imposats per les Potències, es van retirar i el 1841 el port fou reocupat per l'imam al-Mansur Ali. Més tard, altre cop amb ajut d'Asir, Mokha fou ocupada pel xerif Husayn en nom de la Porta però que havia de pagar un tribut de 70.000 ''riyals'' per any a Egipte. L'imam al-Mutawakkil Muhammad ibn Yahya va reconquerir Mokha, Bayt al-Fakih i Zabid però el 1849 els otomans en van agafar altre cop el control que van conservar fins el 1918 quan, al final de la [[I Guerra Mundial]], els turcs es van retirar i va tornar a l'imamat del Iemen.
 
Després de la [[II Guerra Mundial]], Mokha era un ''kada'' (districte) de la província de [[governació de Taizz|Taizz]], subdividit en dos ''nahiyes'' (subdistrictes): al-Mukha i al-Makbara. Llavors la ciutat s'estenia 750 metres per 400 i tenia al sud la llacuna de Khor Ambaya, fora de les muralles. Moltes cases de pedra estaven en ruïnes i abandonades, algunes afectades per terratrèmols .<ref> és una zona sísmica, se sap que el 1393/1394 la zona va patir uns 40 moviments sísmics en un sol dia i modernament hi va haver altres terratrèmols registrats el 1896/1897</ref>. La població rondava els mil habitants incloent alguns jueus. L'aigua arribava des de Musa, a 40 km, per aqüeducte. El 1970 tenia una població estimada de 25.000 habitants.
 
==Notes==
1.212.092

modificacions