Do sostingut menor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.2) (Robot modifica: zh:升C小調 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
'''Do sostingut menor''' (també '''Do#M''' en la notació europea i '''C#m''' en la notació americana) és la [[tonalitat]] que té l'[[escala major]] a partir de la [[nota]] do sostingut. Així, la seva escala està constituïda per les notes do#, re#, mi, fa#, sol#, la i si. La seva [[Armadura (música)|armadura]] té quatre [[sostingut]]s (do, re, fa, sol). El seu [[relatiu major]] és la tonalitat de [[mi major]], i la tonalitat homònima és [[do sostingut major]].
Del [[segle XVIII]] només es coneixen dues simfonies escrites en aquesta tonalitat: una és de Joseph Martin Kraus, però sembla que va trobar dificultat en aquesta tonalitat ja que la va reescriure després en do menor. Fins i tot en els dos segles següents les simfonies en do sostingut menor són rares. Dos exemples notables són la [[Simfonia núm. 5 (Mahler)|
Aquesta tonalitat es dóna més en la literatura per a piano. [[Domenico Scarlatti]] va escriure només dues sonates per a teclat en do sostingut menor: les K. 246 i 247. [[Haydn]] no va compondre obres en aquesta tonalitat i [[Mozart]] només en va escriure una. Però a partir d'obres com la sonata ''[[
{{Cercle de quintes}}
| |||