Maestrat aragonès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Maestrat - Canviant enllaç(s) per Maestrat aragonès |
m Robot treu enllaç al propi article |
||
Línia 20:
Els pobles del Maestrat van pertànyer en la seva majoria a l'[[Ordre del Temple]] i, darrere la seva disolució passaren a l'Orde de Malta. Així, [[Cantavella]], [[Mirambell]], [[Villarluengo]] i altres llocs conserven cascs històrics medievals, recintes amurallats o restes de castell que demostren el caràcter defensiu i divisori del territori que tingueren aquestes terres.
Cal destacar que la denominació de
D'entre els espais naturals de gran valor paisatgístic que té la comarca, hi destaquen el Naixement del riu Pitarque, els Órgans de Montoro, el riu Guadalope i les Grutes de Cristal en [[Molinos]].
Línia 44:
Des del punt de vista geològic predominen els materials mesozoics, que constitueixen el gros de l'edifici estructural d'aquest territori. El terciari, per la seva part, arriba a la Val de Jarque, depressions de Mas de les Mates i [[Alcorisa]], àrea de Crivillén i Alt Guadalopillo, al temps que conforma els relleus de la Serra de [[Bordó (Maestrat aragonès)|Bordó]].
Litològicament predominen els materials carbonatats: pedra calcària, dolomites i margues, en la major part de les terres altes i serres del
El fort plegament sofert pels nivells mesozoics del sector central de l'àrea d'estudi i l'acció erosiva de la xarxa fluvial posteriorment instal·lada, han donat lloc a relleus abruptes, amb profunds engorjats, barrancs encaixats entre crestes calcàries, vigoroses moles i tota una àmplia sèrie de formes de relleu, amb gran diversitat geomorfològica i enorme valor paisatgístic. Hi destaquen les Gorges del Guadalope i els Òrgans de Montoro com els paratges més significatius i coneguts.
| |||