Mode dòric: diferència entre les revisions

L'[[església ortodoxa|Església bizantina]] va desenvolupar en els seus orígens un sistema de vuit modes musicals (els [[octoechos|octoechoi]]), que van servir com model perquè els teòrics del [[cant pla]] medieval europeu desenvoluparan el seu propi sistema de classificació modal a partir del s. IX. <ref> Harold S. Powers, "Mode, § II: Medieval modal theory, 2: Carolíngia synthesis, 9th-10th centuries", '' The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications; New York: Grove's Dictionaries of Music, 2001). ISBN 978-1-56159-239-5 </ref> De l'èxit d'Occident a sintetitzar aquest sistema amb elements del quart llibre de la sèrie '' De institutione musica '' de [[Boeci]] va néixer la falsa impressió que els oktōēchos bizantins eren herència directa de l'antiga Grècia. <ref> Peter Jeffery, "Oktōēchos", '' The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications, New York: Grove's Dictionaries of music, 2001). ISBN 978-1-56159-239-5 </ref> El terme va ser usat originalemte per a designar a una de les '' harmoniai '' tradicionals de la teoria musical grega i tenia diversos significats, entre els quals s'incloïa el sentit d'octava formada per vuit sons. Aquest nom va ser pres en el s. II (juntament amb altres sis) per [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] per a designar els seus set '' tonoi '' o tonalitats de transposició. Quatre segles més tard, Boeci va interpretar a Ptolemeu en Llatí, encara amb el sentit de tonalitats de transposició, no escales. Quan es va formular la teoria del cant en el s. XIX aquests set noms més un vuitè mode, HipermixolidioHipermixolidi (més tard modificat a HipomixolidioHipomixolidi), van ser presos novament en el tractat anònim '' Alia Musica ''. Un dels comentaris sobre aquest tractat, anomenat '' Nova Expositio '', els va donar per primera vegada el sentit de [[: en: octave species|espècies d'octaves]] diatòniques, o escales. <ref> Harold S. Powers, "Dorian", '' The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, 29 vols., Edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications, New York: Grove's Dictionaries of Music, 2001): 7: 507. ISBN 978-1-56159-239-5 </ref>

Els intervals que formen l'escala de eldel mode dòric medieval són:

El mode dòric és semblant a la l'[[escala diatònica]] menor o [[mode (música)|mode Eòlic]]) però amb el sisè grau ascendit un semitò. La diferència entre ambdues es fa patent en la diferent "duresa" de la 6 ª nota de l'escala.

Els sons que formen el ''mode dòric medieval'' són els mateixos que els del [[mode grec|mode frigi]] de l'[[antiga Grècia]]. Per evitar la seva confusió amb el mode grec homònim, de vegades es designa com '' mode de re ''.

A la pràctica, el mode dòric és una [[escala diatònica]] o [[mode (música)|mode musical]] que pot formar-se de modemanera senzilla a partir les tecles blanques del piano de "Re" a "Re". Pot ser consideradaconsiderat com "extretaextret" a partir d'una [[escala major]] executada des del so situat un to per sobre de la [[Tònica (música)|tònica]] d'una escala major, és a dir, des del seu segon [[grau musical|grau]] (en la tonalitat de Do major seria, re, mi, fa, sol, la, si, do, re). L'escala resultant és, però, '' menor '' (o té un caràcter o "sensació" d'escala menor) perquè, en convertir-se el "re" en nou pol o centre tonal, la tercera menor existent entre re i fa ens produeix una sensació de mode menor en l'escoltaescoltar-ho. Si construïm un ''acord triadatríada'' sobre la tònica el resultat és un acord menor.

Exemples de construcció de eldel mode dòric:

* el mode dòric sobre re conté les mateixes notes que la l'[[escala major|escala de do major]], començant per la nota re.

* el mode dòric sobre la conté les mateixes notes que l'escala de sol major, començant per la nota la.