Nom txec: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Nom Txec}}
Cap resum de modificació
Línia 5:
En txec els noms són coneguts simplement per ''jména'' ("noms") o, quan ho requereix el context, ''křestní jména'' ("noms cristians" o, més aviat, "noms de bateig"). La forma en singular és ''jméno''.
 
Durant l'època comunista els pares necessitaven un permís especial per posar un nom que no aparegués al [[calendari onomàstic txec]] (similar al [[santoral]] catòlic). Des de 1989 els pares tenen el dret de posar als seus fills el nom que desitgin, a condició que aquest sigui usat en algun lloc del món i que no sigui insultant o degradant. Tanmateix, la pràctica habitual és que ena les oficines per a inscriure els naixements es consulti el nom al llibre "Jak se bude vaše dítě jmenovat?" (Com es dirà el teu fill?), ISBN 80-200-1349-0, la llista semi-oficial de noms "permesos". Si el nom no hi apareix, les oficines són extremadament reàcies a registrar el nom del nen.
 
Els pares txecs són encara una mica conservadors pel que fa a la tria dels noms dels nens. EnEl gener de 2004 els noms de noi més populars eren ''Jan'' ("Joan"), ''Jakub'' ("Jacob" o "Jaume") i ''Tomáš'' ("Tomàs"). Els noms de noia més populars són ''Tereza'' ("Teresa"), ''Kateřina'' ("Caterina") i ''Eliška'' ("Elisa").
 
Els prenomsnoms, com tots els nomssubstantius en txec, tenen casos gramaticals, és a dir, canvien segons el seu paper a l'oració. Per exemple, hom diria ''Jan kouše sendvič'' ("En Jan mossega un sandvitxentrepà"), però ''Pes kouše Jan'''a''''' ("Un gos mossega aen Jan") i ''Pes dal Jan'''ovi''' vzteklinu'' ("El gos li va pegarencomanar a en Jan la ràbia"). Al contrari del proper [[eslovac]], el txec té un [[vocatiu|cas vocatiu]], una forma d'una paraula usada només quan es crida algú o quan s'adreça a algú. Llavors, hom diria ''Tomáš'''i''', pozor pes!'' (Tomáš, compte amb el gos!).
 
==Cognoms==
Línia 15:
Mentre els txecs comparteixen relativament pocs noms, hi ha milers de cognoms txecs.
 
Els cognoms txecs (en singular i plural: ''příjmení'') són similars en origen als catalans. Típicament, reflecteixen una característica personal d'un avantpassat (com ara ''Malý'', "Petit"); el lloc del qual procedia o en què vivia (per exemple ''Polák'', "Polonès"); a allò a què es dedicava (''Kovář'', "Ferrer"); o el prenom d'algun avantpassat (''Petr'', "Pere"). Molts cognoms txecs, com ara ''Sokol'' ("Falcó") o ''ZajicZajíc'' ("Llebre"), són noms d'animals. El que no
és compartit amb el català però és similar als llenguatges natius americans és la naturalesa extremadament descriptiva d'alguns cognoms txecs, com ara ''Skovajsa'' ("Amagar-se"), ''Skočdopole'' ("Saltar al camp"), ''Osolsobě'' ("Salar el menjar"), ''Ventluka'' ("Esclatar enfora") i fins i tot ''Jebavý'' ("Practicant sexe") o ''Vražda'' ("Assassí").