'''PlanilandiaPlanilàndia: Una novel·la amb moltes dimensions'''. (traducció de l'anglès '''Flatland''') és una novel·la clàssica de ciència ficció, escrita l'any [[1884]] per [[Edwin Abbott Abbott]]. Encara avui s'utilitza per a l'estudi de la geometria a moltes escoles i instituts, i es consideradaconsidera una lectura útil per a estudiar el concepte de [[dimensió]]. Com obra literària, ''PlanilandiaPlanilàndia'' és una sàtira de l'[[època victoriana]]. Un llibre magnífic per a reflexionar i comprendre els salts d'una dimensió a l'altra i les paradoxes que es poden produir.
== Argument ==
El llibre parla sobre un món bidimensional anomenat PlanilandiaPlanilàndia. El narrador, un humil quadrat, ens guia a través d'algunes de les implicacions de la seva vida en dues dimensions. "Quadrat" té un somni sobreon visitarvisita un món unidimensional (LinealandiaLinialàndia), i intenta convèncer el l'ignorant monarca de LinealandiaLinialàndia sobre l'existència d'una segona dimensió, laque qualés noincomprensible potper serals entesahabitants del món unidimensional. "Quadrat" rep aleshores, la visita d'una esfera tridimensional, a la qualqui no pot comprendre fins que no arriba a veure la tercera dimensió per siell mateix. Llavors "Quadrat" té un somni sobreon visitarvisita PuntilandiaPuntilàndia (composta d'un sol punt amb consciència de la seva pròpia existència que ho ocupa tot i no sap de res a part de sid'ell mateix) amb l'esfera i aprèndescobreix que no pot rescatar el Punt del seu estat d'auto-satisfacció. Aprèn"Quadrat" aspira a aspirar ja ensenyar aals altres a tenir aspiracions. La relació estudiant-alumne s'inverteix quan, després d'obrir la ment de l'esfera a noves dimensions, "Quadrat" tracta de convèncer a l'esfera de l'existència d'una quarta dimensió espacial, una cinquena, una sisena i així en endavant. "Quadrat" acaba a la presó ade PlanilandiaPlanilàndia pels seus intents de corrompre el pensament establert sobre les dues úniques dimensions, però tot i així aconsegueix viatjar quan l'esfera hoel va a visitar per "treure'l" de la segona dimensió.
L'obra reflecteix amb crudesacruesa la rígida l'estructura jeràrquica de l'Anglaterra victoriana, on els habitants són figures geomètriques. El nombre d'angles i costats determinen d'una manera immutable l'estatus de cadascú, de manera que, els triangles isòsceles són les classes més baixes i els soldats. La classe mitjana està formada pels triangles equilàters, els quadrats els professionals, els hexàgons l'aristocràcia i els cercles representen els sacerdots.
