Capella funerària dels Mèdici: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{coord|43|46|34.35|N|11|15|16.84|E|region:IT|display=title}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Medicibib.jpg|thumb|230px|Panoràmica de la cúpula de la ''Capella dei Principi'' que domina el complex arquitectònic de San Lorenzo.]]
A la '''Capella funerària dels Medici''', annexa a la [[Basílica de San Lorenzo]] a [[Florència]] es troben en l'actualitat el Museu Estatal de Florència i el monument funerari de la família [[Mèdici]].
 
Linha 4 ⟶ 5:
 
== La cripta ==
 
Va ser projectada per [[Bernardo Buontalenti]]. Està coberta per voltes baixes i al seu sòl s'han trobat les làpides dels grans ducs, els seus cònjuges i parents propers. Recentment, s'ha organitzat en diversos taüts, una rica col lecció de relíquies dels segles XVII i XVIII d'organismes vinculats al '''Gran Ducat'''. Des de la cripta s'accedeix a través de dues escales, a la capella dels Prínceps.
 
Línia 12:
 
== La Capella dels Prínceps ==
[[Fitxer:Cappelle medicee 11.JPG|thumb|200px|left|Exterior de la Capella dels Prínceps]]
 
El magnífic edifici octogonal de 28 metres d'ample, està coronat per la cúpula de Sant Llorenç, que assoleix una alçada de 59 metres, el segon en bellesa a la ciutat després de la de [[Brunelleschi]].
 
Va ser ideada per [[CòsimCosme I]], però la seva realització es deu al seu successor, [[FerdinandFerran I de Mèdici|Ferran I]], que va encarregar l'obra a l'arquitecte [[Matteo Nigetti]] l'any 1604 a partir d'un disseny de [[Giovanni de Medici]], germà del Gran Duc. El mateix Buontalenti intervè modificant part del projecte.
 
L'enlluernadora esplendor és deguda al les riques incrustacions de pedres semiprecioses, obra d'operaris formats al [[Opificio delle Pietro Dure]]. Aquest anomenat art florentí de la comissió, que encara es practica principalment en la decoració de mobles i gerros, troba aquí el seu punt màxim, encara que el to funebre va provocar la tria dels colors més apagats i ombrívols amb pòrfir i granit. Per als sòcols es van utilitzar pedres més acolorides i la mareperla, lapislàtzuli i el corall per reproduir les crestes de les setze ciutats toscanes lleials a la família Medici.
 
En els nínxols es troben les estàtues dos dels grans ducs, [[FerdinandFerran I de Mèdici|Ferran I]] i [[CòsimCosme II de Mèdici|Cosme II]], ambdues obres de [[Pietro Tacca]] realitzades entre 1626 i 1642.
 
Les tombes pertanyen als gransducs [[CòsimCosme I]] (1519-1574), [[CòsimCosme II de Mèdici|Cosme II]] (successor de FerdinandFerran I, 1590-1561) i [[Cosme III de Mèdici|Cosme III]] (successor de [[FerdinandFerran II de Mèdici|Ferran II]], 1643-1723). A l' atri del centre, havia de ser el [[Sant Sepulcre]], ja que tenien la intenció de compar-lo o robar-lo a [[Jerusalem]].
 
Els sarcòfags són realment buits i les restes dels grans ducs i dels seus familiars s'emmagatzemen en nínxols senzills darrere les parets, a la cripta de Buontalenti.
Línia 29:
 
== Sagristia Nova ==
{{principal|Sagristia Nova}}
 
Construïda per [[Miquel Ángel]] en fases succesives entre 1521 i 1534. Va ser encarregada pel papa [[Lleó X]] i el cardenal [[Juli de Mèdici]] (futur [[Climent VII]]).
Miquel Ángel la va crear a partir de la mateixa planta de la [[Sagristia Vella]] de [[Brunelleschi]] i divideix l'espai en formes més complexes, amb arcs triomfals que s'obren en una espècie d'àbsides. Va contruir, en les dues parets laterals del mur les tombes monumentals dedicades a Julià ''Duc de Nemours'' i el seu nebot Llorenç ''Duc d'Urbino'', en cada una de les quals, escolpí tres escultures tallades: les ''Alegorías del Temps'', assegudes sobre les tombes, i els retrats dels ducs. Per la tomba de Julià de Mèdici, assegut amb posat orgullós, va triar el ''Dia'' i la ''Nit'', per la de Llorenç, reflexiu i malenconiós, el Crepuscle i l'''Aurora''.
Línia 35:
Ambdues estàtues estan mirant cap al centre de la capella, on Miguel Ángel va esculpir una ''Verge amb Jesús a la falda''. Tornant la seva mirada a la representació d'allò sagrat, els ducs expressen les inclinacions religioses de l'artista. Completant el conjunt, les estàtues dels ''Sants Cosme i Damià'', obra de seguidors de [[Miquel Àngel]].
 
Sota l'altar estan també enterrats Llorenc[[Llorenç el Magnífic]] i el seu germà [[Julià de Mèdici]], per als que mai hi va haver temps per construir una tomba monumental: en 1534, de fet, Miguel Ángel va sortir de Florència, i finalment va abandonar el treball sense acabar.
 
{{Commons|Cappelle Medicee}}
{{coord|43|46|34.35|N|11|15|16.84|E|region:IT|display=title}}
Linha 44 ⟶ 46:
[[Categoria:Escultura]]
[[Categoria:Museus d'art de Florència]]
 
 
[[de:Medici-Kapelle]]
[[en:Medici Chapel]]
[[es:Capilla de los Médici]]
[[fr:Chapelles des Médicis]]
[[it:Cappelle Medicee]]
[[nl:Cappelle Medicee]]
[[no:Medici-kapellet]]
[[pl:Kaplica Medyceuszów]]
[[pt:Capela dos Médici]]