Hipòtesi Nèmesi: diferència entre les revisions

Segons aquesta hipòtesi, el nostre Sol —a l'igual que el 50% de [[estrella|estrelles]] de la [[galàxia]]— formaria part d'un sistema binari. El seu altre focus seria una estrella apagada ("morta"), una [[nana marró]], o un petit [[forat negre]], anomenada Nèmesi, que orbitaria entre 1 i 3 [[anys llum]] de la seva parella. Cada 26 a 34 milions d'anys, Nèmesi passaria prop o entraria en el núvol d'Oort, desestabilitzant-lo i llançant pluges de grans cometes en direcció al Sol, el que explicaria l'aparent periodicitat dels grans [[Impacte astronòmic|impactes]] i les [[Extinció en massa|extincions]] associades (confirmada pel [[registre fòssil]] i els [[estrats]] [[geologia|geològics]] d'[[iridi]], un [[metall]] extraterrestre). També existeixen alguns mesuraments magnetomètrics i altres indicis que afavoririen aquesta suposició. No obstant això, el fet de no haver-se registrat un [[camp gravitatori]] associat a l'estrella posa en dubte la teoria.

 

 

La hipòtesi Nèmesi va sorgir en un article d'investigació publicat per [[R. A. Muller]] (físic, universitat de [[Califòrnia]] en [[Berkeley]]), [[Piet Hut]] (físic, [[Institut d'Estudis Avançats de Princeton]]) i [[Mark Davis]] (Princeton) en la revista ''[[Nature]]'' (vol 308, pp 715-717, [[1984]]). Nèmesi seria, segons aquest article, una estrella fosca i petita, tal vegada una [[nana marró]] o [[nana roja]], amb una òrbita desenes, centenes o fins a milers de vegades més distant que la de Plutó.

[[de:Nemesis (Stern)]]

[[el:Νέμεσις (αστέρας)]]

[[es:Hipótesis Némesis]]

[[fi:Nemesis (tähti)]]