Joaquim Folguera i Poal: diferència entre les revisions

 

Era fill de [[Manuel Folguera i Duran]]. Físicament discapacitat, abocà a la literatura una intel·ligència i una cultura excepcionals. En el seu llibre bàsic, ''Les noves valors de la poesia catalana'' ([[1919]]), partint de les escoles [[Joan Maragall|maragalliana]] i mallorquina, jerarquitza els poetes que configuren l'escola [[noucentisme|noucentista]]. Fou una de les figures del grup de ''La Revista'' de [[Josep Maria López–Picó]], i alhora impulsà els primers assaigs de l'avantguarda a [[Catalunya]]: col·laborà a ''Trossos'' i ''[[Un enemic del Poble]]'', i divulgà els noms internacionals d'aquell corrent. Com a poeta assajà un simbolisme intimista, amb l'empremta de [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] i, alhora, algun ressò de [[Filippo Tomasso Marinetti]], amb alguns [[cal·ligrames]] o [[poesia visual]]: ''Poemes de neguit'' ([[1915]]) i ''El poema espars'' ([[1917]]). Pòstumament, sortiren ''Poemes'' ([[1920]]), ''Articles'' ([[1920]]), ''Traduccions i fragments'' ([[1921]]) i ''Cartes a Claudi Rodamilans''.