A partir de la dècada dels 70 'queda oberta la critica el denominat procés de desenvolupament proposat per la Teories del Desenvolupament. Neix sota la premissa "Què és el Tercer Món", aquest concepte neix en una conferència el [[1952]] sobre la guerra freda fent referència als països no alineats sent el Primer Món el bloc blau i el Segon Món el bloc vermell. Davant d'aquest concepte es proposa el [[1991]] la tercera via mitjançant el Post Desenvolupament encunyat per Arturo Escobar, James Ferguson, Edward Said basat en les idees post-estructuralistes de Michael Foucalt. Aquest és un anàlisi del discurs occidental que és origen d'un poderosos mecanisme de per a la producció cultural, social i econòmica del Tercer Món. D'aquí neix l'anomenat ''' desenvolupament alternatiu ''' a partir de l'informe fet el [[1975]] per la Dag Hammarskjold Foudantion '' Què fer? Un altre desenvolupament '' el qual proposa el progrés com la satisfacció de les quatre necessitats bàsiques, les necessitats mínimes de consum familiar; accés als serveis essencials; disponibilitat d'un lloc de treball; qualitat de vida. Aquest nou enfocament va ser compartit pel Banc Mundial en constatar que l'augment de la pobresa es concentrava en les zones rurals sorgint a la dècada dels [[anys 70|70]] 'el desenvolupament rural com un canvi planificat en una estratègia integral, i per tant en la pràctica de caràcter [[paternalista]]. El ''' desenvolupament amb equitat ''' s'enfoca a la realitat que la inversió en els petits i mitjans productors és necessària a causa de l'alta generació d'ocupació que suposa en comparació a les grans explotacions, buscant no la industrialització de les societats rurals sinó dotar-les de dinamisme i productivitat posant en marxa programes de Desenvolupament Rural Integrat, DRI, que busquen crear oportunitats d'ocupació d'obtenció d'ingressos, la debilitat d'aquest enfocament rau en la creixent necessitat de mà d'obra deixant de banda la innovació tecnològica, els elevats costos dels programes i l'oposició dels terratinents i de sectors polítics. El ''' desenvolupament endogen ''' o local busca prendre els elements propis d'un lloc i utilitzar-los de manera productiva, aquesta teoria sorgeix de l'esgotament de les teories del desenvolupament i l'augment de la incertidubre internacional.Busca una alta participació poblacional en el procés i de manera d'utilitzar les potencialitats de manera que es millori la qualitat de vida de la població. Dins d'aquesta critica sorgeix també el ''' desenvolupament sostenible ''' o ecodesenvolupament el qual marca el seu inici amb l'informe '' Founex de la Conferència d'Estocolm '' el qual fa notar el fet que en els països subdesenvolupats el dany ambiental no ha arribat a l'extrem que ha arribat en els països desenvolupats, el seu principal èxit va ser el conciliar els conceptes de desenvolupament i medi ambient.
