|
A la mort de [[Nawruz Ahmad]] el 1556, el [[kuriltay]] va elegir a Pir Muhàmmad de Balkh com a ''khakan'' per ser el degà dels prínceps uzbeks [[xibànides]] o [[abulkhàyrides]]. El seu nebot Abd Al·là ibn Iskandar va abandonar Chechket i [[Maymana]] on havia establert residència, i es va traslladar a [[Miankal]]. Dost Muhammad, el fill de Nawruz que regnava a [[Kermineh]], va haver de fugir i Abd Al·là va ocupar també [[Shar-i Sabz]] a Gashim Sultan, i va ajudar a Kedai Sultan ibn Abd al-Latif i a Jivan Merdi Ali Khan fill d'Abu Said Khan, a ocupar [[Samarcanda]] que estava en mans dels fills de Nawruz Ahmad. Abd Al·là va cedir Kermineh al seu pare Iskandar i el 1557 va conquerir [[Bukharà]] i va esdevenir el khan més poderós.
El 1561 va cridar al seu pare Iskandar, que governava a Kermineh, i el va proclamar "khakan de tot el món" (1561), el que implicava el destronament de Pir Muhàmmad. De fet el poder estava totalment en mans del seu fill. Sembla que Abd Al·là va fer algunes ràtzies a territori persa .<ref> anomenades "''alamans''" pels turcmans</ref>. El 1566 Muhammad Mirza, virrei persa de [[Khurasan]] (fill del xa [[Tahmasp I]]) va escapar per poc a ser capturat pels uzbeks que marxaven cap a Herat amb 15.000 homes dirigits per Abd Al·là. En un altra de les seves absències per anar al Khurasan, Baba Sultan de Taixkent i Turkestan va fer un atac contra Samarcanda, on governava Khosru Sultan, fill de Yar Muhammad (antic khan de Bukharà) ,<ref> Hosworth l'anomena aqui com a nét de Janibeg però en altres referències a la pròpia obra l'esmenta com a nét de Siyunish Khan; també esmenta d'animositat de Baba Sultan cap a la casa de Janibeg, que dirigia Abd Al·là, el que no tindria sentit si el mateix Baba Sultan fos nét de Janibeg</ref>, que fou enderrocat i executat (1567). El 1571 Abd Al·là va contraatacar i va derrotar a Baba Sultan; la inscripció que recorda la victòria al pas de Jilan, que encara es conserva, explica que s'havia produït un combat entre Abd Al·là, amb 50.000 homes, i Derwish Khan, Baba Khan i altres fills de Nawruz Ahmad (o Borrak Khan) que comptaven amb 400.000 homes de Turkestan, Taixkent, Fergana i Deixt Quiptxaq (Estepes dels kazakhs) <ref> sens dubte una exageració per reflectir la superioritat numèrica de Baba Sultan sobre Abd Al·là </ref> i on anaven 50 parents del khan; Abd Al·là va aconseguir la victòria "per l'afortunada conjunció de les estrelles", prop de les fonts del riu Jizakh.
L'any següent (1572) Abd Al·là va marxar contra Din Muhammad de Balkh i després d'un setge de 10 mesos va conquerir la ciutat. L'atalik Nazarbi de la tribu [[Naiman]] fou nomenat governador .<ref> Nazarbi va governar a Balkh durant deu anys i llavors Abd Al·la va nomenar al seu lloc al seu propi fill [[Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah|Abd al-Mumin ibn Abd Allà]] que va governar fins a la mort del seu pare el [[1598]]</ref>. Din Muhammad fou perdonat i va rebre el districte de Shar-i Sabz com a feu. En aquest moment Juvan Merdi, germà de Sultan Said (fill d'[[Abu Said Khan]]) tenia com a feu Samarcanda, i tenia dos fills: Abu l-Khayr Sultan i Muzaffar Sultan, constantment enfrontats un amb l'altra. Abu l-Khayr es va aliar a Baba Sultan de Taixkent mentre Muzaffar va obtenir el suport d'Abd Al·là; el pare Juvan Merdi donava suport a Abu l-Khayr però aquest fou derrotat; però llavors Abd Al·là va decidir lliurar-se del pare i els dos fills: Juvan Merdi i Muzaffar foren fets presoners i executats a Samarcanda, i una sort similar va seguir aviat Abu l-Khayr. El 1575 fou derrotat definitivament Baba Sultan de Taixkent que va haver de fugir creuant el [[Sihun]], però sembla que Abd Al·là va instal·lar al tron de Taixkent a [[Derwish Sultan]], germà gran de Baba Sultan.
Abdul Sultan, fill d'Abd al-Latif Khan, es va revoltar a [[Zamin]] però fou derrotat per Abd Al·là i es va refugiar al territori muntanyós d'Hissar, on va continuar la lluita .<ref> fins que fou fet presoner i executat el 1580 </ref>.
Mentre va viure Tahmasp I de Pèrsia no hi a haver greus incidents al Khurasan, però el xa persa va morir el 1576 va morir i llavors hi va haver certa anarquia sota [[Haydar Shah]] (14 de maig a agost del 1576) i [[Ismail II]] (1576-1577) que els uzbeks van aprofitar els següents anys.
|
