Revisió del 15:35, 2 març 2011 modifica Tibidabo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.578 edits m →‎Mètode de la cera perduda a les escultures de l'antiga Grècia ← Edició anterior		Revisió del 19:20, 9 març 2011 modifica desfés MaSt (discussió \| contribucions) 742 edits m La paraula "tamany" no existeix Edició següent →
Línia 20: [[Fitxer:NAMA Poséidon.jpg\|thumb\|''[[Déu del cap Artemísion]]''. Escultura de l'[[antiga Grècia]] ([[període sever]]) feta amb aquesta tècnica. Els braços es van fer en motlles a part, i es van soldar per les aixelles. Els peus també es fan fer en motllos separats.]] Cap a la meitat del [[segle VI aC]], l'escultor [[Teodor (fill de Rec)\|Teodor de Samos]] va definir la tècnica de la cera perduda, cosa que va revolucionar l'escultura. Aquesta tècnica permetia crear estàtues de [[bronze]] de gran ~~tamany~~mida i amb unes qualitats de resistència i plàstiques molt millors que les del [[marbre]] i la [[fusta]]El canvi de material permetia tota mena de detalls i audàcies en quant a la composició, el gest i el moviment, cosa que va acabar amb les poses hieràtiques de l'[[estil arcaic]] i en particular amb les [[Cora (escultura)\|cores]] i els [[curos]].<ref>''Un peuple de marbre'', de Pierre Chuvin, article a les pàgs. 44 i 45 de la revista ''L'Histoire'', número 232, maig de [[1999]]. {{fr}}</ref> A l'època d l'[[estil sever]], aquest procediment es va usar per a fer [[estàtua\|estàtues]] de [[bronze]], com els ''[[guerrers de Riace]]'',<ref>Barral i Altet (1987) p.106</ref> el ''[[déu del cap Artemísion]]'' o l' ''[[auriga de Delfos]]''. És un mètode en què no hi pot haver cap error, ja que en abocar-se el [[bronze]] el model previ, que en aquest cas és de [[Fang (geologia)\|fang]] i no cera, es destrueix.

Cera perduda: diferència entre les revisions