Revisió del 22:04, 9 març 2011 modifica Marrovi (discussió \| contribucions) 2.283 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 22:05, 9 març 2011 modifica desfés Marrovi (discussió \| contribucions) 2.283 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 6: Es cultiven vinyes en alguns municipis dels estats de Baixa Califòrnia, Sonora, Baixa Califòrnia Sud, Durango, Chihuahua, Querétaro, San Luis Potosí, Guanajuato, Nou Lleó, Hidalgo, Puebla i Campeche que la secretaria de SAGARPA registrar l'any 2009 com cultius de raïm de taula per a consum intern sense producció vinícola. == Història == En el [[Continent ~~Americà~~[[America]] existien vinyes silvestres molt abans de l'arribada dels europeus, en el cas de [[Mèxic]] s'han varietats diferents que els pobles nadius consumien en la seva dieta regular. Els asteques van cridar al fruit del raïm com ''acacholli'', els purépetxes el coneixien com ''seruráni'', els otomíes ho van cridar ''obxi'' i els tarahumaras li deien ''uri''. Els pobles nòmades del nord van ser els grans consumidors de raïm silvestres i bevien els seus sucs àcids, es desconeix si els sucs patien algun tipus de procés de fermentació. Després de la conquesta de Mèxic Tenochtitlan, els colonitzadors espanyols van trobar vinyes silvestres a terra de la Nova Espanya com la Vitis rupestris, Vitis labrusca i Vitis berlandieri. Hernán Cortés va ser el principal promotor del cultiu del raïm, ordenant portar de l'illa de Cuba llavors i plantes de la Vitis vinifera provinent d'Espanya, sent la Nova Espanya el primer lloc de l'Amèrica continental a conrear vinyes i produir vins per a consum.

Vi de Mèxic: diferència entre les revisions