Obre el menú principal

Canvis

m
Robot posa l'article correcte a l'exaltació
Era fill de Nepocià i d'una germana de [[Marcel·lí d'Il·líria]], que s'havia creat un imperi independent a [[Il·líria]]. Nepocià se sap que fou un general de l'exèrcit a Dalmàcia el [[471]] però alguns pensen que la noticia es refereix al mateix Nepot, ja que la lectura tant pot ser ''Nepotianus'' com ''Nepos'' i [[Teòfanes Isàuric]] dona a l'emperador el nom de Nepocià i diu que era nadiu de Dalmàcia. Modernament es considera que Nepot havia succeït al seu oncle Marcel·lí a la mort d'aquest el 468 i per això fou escollit per [[Lleó I]] l'emperador oriental, com espòs de la neboda de la seva dona Verina, i li va donar el títol d'august d'Occident per mans del seu oficial Domicià a [[Ravenna]].
 
''Nepos'', amb ajut oriental, va marxar contra [[Gliceri]] que era emperador a Roma, al que va derrotar i va fer presoner a ''[[Portus]]'', el '''port de Roma''' a la boca del [[Tíber]], i el va obligar a esdevenir monjo (vers començaments de l'estiu del [[474]], tot i que Teòfanes situa els fets el [[473]]; el '''cronicó anònim''' publicat per ''Caspianus'' situa la l'exaltació de Nepot el [[24 de juny]] del [[474]], que correspondria a la victòria sobre Gliceri, mentre la proclamació a Ravenna podia haver estat l'agost del [[473]]).
 
En aquest temps [[Euric]] el rei dels visigots va expulsar als romans de l'[[Alvèrnia]], darrera província que conservaven els romans a la [[Gàl·lia]] i que fou defensada per [[Ecdici]] (''Ecdicius'', [[Jordanes]] l'anomena Deci), cunyat de [[Sidoni Apol·linar]]. Els visigots van assetjat Clermont, capital regional, l'estiu del [[474]]; Nepot va enviar a negociar al bisbe Epifani de Ticinum ([[Pavia]]) que va arranjar la pau, que Euric no va tardar a trencar. Nepot va haver de signar un segon tractat per mitja del qüestor Licinià en el qual va cedir Alvèrnia als visigots.
1.139.593

modificacions