Subhan Kuli Khan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Subhan Kuli Khan''' fou khan de Bukharà (1681-1702), fill de Nadhr Muhammad ibn Din Muhammad i germà i successor d'[[Abd al-Aziz ...».
 
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 7:
Subhan Kuli va decidir llavors castigar al seu fill que l'havia traït. Sadik, assabentat, es va preparar per resistir. Va fer matar als seus dos germans Abd al-Ghani i Abd al-Kaiyum, i va enviar una ambaixada per negociar amb Aurangzeb. El 1685 Subhan Kuli Khan va iniciar les operacions avançant fins a Khan Abad, on va escriure una carta al seu fill al que va oferir el perdó si hi anava; Sadik el va anar a veure i fou rebut cordialment pel seu pare però en un moment determinat fou capturat i encadenat i enviat a una fosca i apartada presó; el khan va fer matar als col·laboradors del fill en mig de terribles turments; Sidik va morir al cap de tres mesos d'empresonament (1686). Subhan va quedar amb el control de Balkh.
 
El 1696 Anusha Khan de Khivà va fer una nova incursió a Bukharà i va arribar fins a les portes de la capital. El khan va enviar contra els corasmis a Mahmud Jan Atalik , que finalment els va poder derrotar. Mahmud fou recompensat amb el govern de [[Balkh]] que va afegir al seu govern de Badakhxan (i on hauria designat delegat a un altre Mahmud Jan). Llavors el khan va sortir per combatre la rebel·lió que des de feia set anys sostenia al districte d'Hissar Kara Alchin bey .<ref> aquest nom li dona Senkofki, però Vambery l'esmenta com Bayat Kara i diu que era el cap de la tribu Bayat </ref>. El rebel fou assetjat a la fortalesa de Naaman o Jebel, al Badakhxan; el setge va durar uns mesos i durant aquest temps el cap rebel, que comptava amb el suport de Yar Muhammad, governador de Juzgun, va instigar a aquest a fer dues incursions a [[Kunduz]] i Kashim, en territori de Mahmud Jan, però finalment, després de diversos assalts, la fortalesa fou conquerida i el cap rebel va morir a la lluita; el seu cap fou enviat a Bukharà.
 
En aquest temps hi van haver lluites civils entre les tribus uzbekes dels Ming (Miñ) i dels Quiptxaq, els primers habitant el territori de [[Maymana]] i [[Andkhuy]] i els altres a la regió de Balkh. Mentre Subhan Kuli, va fer una peregrinació a [[Meshed]] i Anusha Khan va aprofitar la seva absència per fer un nou atac arribant altre cop prop de Bukharà, però fou el seu darrer intent ja que fou derrotat severament (1687) i una sèrie d'''amirs'' al quals agents de Bukharà havien estat tantejant, van aprofitar el moment per deposar-lo i matar-lo en un cop d'estat, sent substituït pel seu fill Erengh Sultan (Arang Muhammad Khan).
Línia 15:
Després d'això es va produir la revolta de diversos begs o ''amirs'' que es van apoderar de Bukharà, però altre cop Mahmud Jan va acudir amb les seves forces i els va derrotar. Mahmud va obtenir del khan el perdó pels rebels excepte pel seu cap (1689). Un temps després va morir Mahmud Jan, que governava Balkh en nom de Mahmud Jan Atalik, i aquest va agafar el govern directament. Atalik portava el títol de ''Umdetul Dewlet'' (Suport de l'Estat). Sota el seu govern la regió que dominava va obtenir una notable prosperitat, però no fou gaire popular entre els begs i notables uzbeks. Va haver de fer nombroses expedicions contra les turbulentes tribus de la regió, i especialment contra Yar Muhammad, governador de Juzgun, que s'havia apropiat de les mines de Badakhxan. Els mateixos ''amirs'' de la regió de Balkh van organitzar bandes de saquejadors.
 
Agents de Subhan Kuli van organitzar a [[Khivà]] una revolució que va acabar amb l'assassinat del khan Erengh (1691). Els colpistes van enviar una delegació a Bukharà que va oferir al khan encunyar moneda i llegir la khutba amb el seu nom, i li va demanar nomenar un governador. Subhan Kuli vba designar a Shah Niaz Ishak Aka (Shah Niyaz Ishaq Aga, o Shah Niyoz Khan Aqa) i sembla que Khivà va restar subjecte a Bukharà fins al final del regnat de Subhan. <ref> la llista de khans de Khivà en aquesta època es confosa, això podria haver passar una mica més tard, si be si que consta Shah Niyaz com a Khan fins el 1702 </ref>.
Subhan Kuli va tenir relacions diplomàtiques amb el sultà otomà Ahmet II (1691-1695) que li va enviar un ambaixador de nom Mustafà Xaush amb diversos regals. S'esmenta llavors un país de nom [[Kerim]], no localitzat, que havia reconegut a Subhan Kuli, i que probablement era un territori dominat pels [[quirguisos]].
Línia 25:
Mekim va arribar a Balkh amb el títol de ''kalkhan'', acompanyat per Adil com ''[[atalik]]'' i Shah Niyaz com a ''diwan''. Els dos cortesans, oblidant el que devien a Mahmud, van aconseguir només en un any separar a Mekim dels consells d'Atalik, i encara pitjor, va fer aliança amb la família de Kurma Beg, enemics declarats d'aquell. Es va queixar a Mekim del que només va rebre una resposta evasiva. Mahmud Jan Atalik va marxar llavors a Balkh i estava a punt d'esclatar la guerra quan Shah Niyaz va morir sobtadament i Adil no tenia prou influència davant altres faccions; així la pau va quedar restaurada i Atalik va retornar al Badakhxan.
 
Mekim Sultan va governar a Balkh en endavant, però amb dificultats per la continuada turbulència dels seus soldats i feudataris. Al mig d'aquestos conflictes els perses de Khurasan van envair la província i van arribar fins a [[Maymana]] i Jijektef. Mahmud Jan Atalik fou cridat altre cop al rescat; com sempre Mahmud va derrotar als enemics externs (i interns) i va restaurar la pau; Mekim el va recompensar amb valuosos regals, retornant després a [[Kunduz]] .<ref> fou un dels més notables generals del seu temps, i no tenia inconvenient en entrar sol en un ciutat hostil on només el seu coratge i caràcter imposava l'orde; una vegada un fill del khan va ser fet presoner per la tribu Kunkurat que acampava a Termuz; Mahmud va anar a viure amb la tribu durant un més fins que va imposar l'alliberament del príncep; però a més de militar fou un notable protector de les lletres i ell mateix va escriure alguna obra de mèrit; fou també molt pietós i va cultivar l'amistat del famós teòleg sufí Hajji Alí.</ref>.
 
Subhan Kuli Khan va morir el 1702 a l'edat de 80 anys, havent regnat 31 anys a Bukharà i 23 a Balkh, khanat considerat en aquell temps el "delfinat" de Bukharà. Encara que valent no tenia grans capacitat militars; era, aixó si, molt devot de l'islam i aficionat a les discussions teològiques; va escriure també algunes poesies i una obra sobre medicina .<ref> el primer llibre de medicina escrit en turc, si be estava basat en traduccions àrabs de [[Galè]], [[Hipòcrates]] i [[Avicenna]] afegint l'usatge d'amulets, encanteris i supersticions pròpies dels uzbeks de l'època</ref>. Va construir palaus i mesquites i fou el fundador d'una de les principals madrasses de Bukharà. El va succeir el seu fill petit [[Muhammad Ubaidullah I]].
 
==Notes==