Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 95.126.14.222 (disc) a vers. 6856742 de RibotBOT (disc) |
|||
Línia 1:
'''Publi Corneli Escipió''' ([[llatí]] ''Publius Cornelius Scipio'') un militar i [[magistrat romà]], [[cònsol romà]] l'any [[218 aC]]. Era fill de [[Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)|''Lucius Cornelius Scipio'']].
== Campanyes a Hispània (218 i 217 aC) ==
Fou cònsol el [[218 aC]] junt amb [[Tiberi Semproni Llong I]] i va rebre [[Hispània]] com a província. Va sortir de [[Pisae]] cap a [[Massília]] on al arribar va saber que [[Anníbal]] ja havia creuat els [[Pirineus]] cap al [[Roine]]; va restar uns dies per descansar pensant que Anníbal encara tardaria però el cartaginès va avançar ràpid i va creuar el Roine abans de cap moviment romà. Va retornar llavors a Itàlia per anar a la [[Gàl·lia Cisalpina]] on havia decidit esperar a Anníbal. Com que a la Cisalpina ja hi havia un exèrcit de 24.500 homes dirigits per dos pretors, les seves forces consulars les va enviar a Hispània a les ordes del seu germà [[Gneu Corneli Escipió Calb]], a títol de llegat, decisió que probablement va salvar Roma.
Va desembarcar altre cop a ''[[Pisae]]'' i va agafar el comandant dels exercits dels [[pretor]]s i va evitar l'enfrontament amb Anníbal fins estar preparat amb reforços reclutats a la mateixa Cisalpina. Va creuar el [[riu Po]] a ''[[Placentia]]'' i va avançar per aquest riu i poc després de creuar el [[Ticí]], va trobar als cartaginesos als que va atacar; Anníbal fou vencedor i Publi Corneli fou ferit i es va salvar pel coratge del seu fill Publi, el futur vencedor d'Anníbal, o segons altres relats d'un esclau lígur.
Escipió es va retirar a través del [[Ticí]] destruint el pont que havia construït al riu; va creuar altre cop el Po i va establir els seus quarters a ''Placentia''; Anníbal es va presentar a la zona i va oferir batalla que Escipió va refusar, a l'espera del seu col·lega Semproni Llong, que havia estat cridat de [[Sicília]] per unir-se a les forces que s'enfrontaven a Anníbal. Finalment els dos exèrcits es van reunir i els romans van acampar a la vora del riu [[Trèbia]]; Semproni va tenir el comandament degut a la ferida d'Escipió, i va decidir acceptar batalla contra el parer del seu col·lega. La batalla fou un altre seriosa derrota romana. Els romans es van haver de tancar a ''Placentia''.
El [[217 aC]] l'''imperium'' d'Escipió fou prorrogat, i va creuar a Hispània amb una flota de 20 vaixells i 80.000 soldats. Escipió i el seu germà Gneu van romandre a [[Hispània]] fins a la seva mort el [[211 aC]].
Les campanyes d'Hispània són narrades de manera diferents segons els autors; el mateix [[Tit Livi]] esmenta que va trobar diferencies entre les seves autoritats i es difícil precisar els anys en què cada esdeveniment va tenir lloc. Gneu havia desembarcat a [[Empúries]] i a [[Deciana]] ([[218 aC]]) i es va atreure als caps locals atrets per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del domini cartaginès i va obtenir una victòria a [[Cissa]] sobre el general cartaginès Hannó que fou fet presoner, apoderant-se de tota la moderna Catalunya, dels [[Pirineus]] a l'[[Ebre]]. [[Àsdrubal Barca]] va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana. Escipió va passar el hivern a [[Tarraco]].
A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar i poc després va arribar Publi (estiu) i junts els dos germans van avançar cap a [[Sagunt]] on eren els hostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'[[Abelox]], i els hostatges foren retornats als seus llocs el que va produir un moviment de suport cap als romans.
Durant dos o tres anys Livi esmenta una sèrie de victòries dels germans Escipió, però devien ser de poca importància perquè no van tenir cap efecte o simplement eren exageracions dels historiadors romans; Àsdrubal hauria estat derrotat al passar l'Ebre el [[216 aC]]; el [[215 aC]] Àsdrubal, que havia rebut reforços, va assetjar ''[[Illiturgi]]'' però fou derrotat pels romans; el [[214 aC]] un exèrcit cartaginès dirigit per [[Àsdrubal (fill de Giscó)]] va ser derrotat dues vegades pels romans. En aquest temps Àsdrubal el germà d'Anníbal, va haver d'anar a l'Àfrica per fer la guerra contra [[Sifax]] rei de [[Regne de Numídia|Numídia]], que estava fent la guerra contra [[Cartago]], i els Escipions van aprofitar la seva absència per reforçar el poder romà atraient a noves tribus.
El [[212 aC]] els germans Escipions van agafar a 20.000 [[celtibers]] al seu servei i el [[211 aC]] es consideraven prou forts per creuar l'Ebre i intentar expulsar als cartaginesos; Publi Escipió va atacar a [[Magó (212 aC)|Magó]] i [[Àsdrubal fill de Giscó]] (que tenien el suport del príncep [[Masinissa I|Masinissa]] i el cap ilerget [[Indíbil]], mentre Gneu atacava a [[Àsdrubal Barca]] que ja havia tornat d'Àfrica després de derrotar a Sifax; Publi fou derrotat amb les seves forces i va morir: Magó i Àsdrubal fill de Giscó es van unir a Àsdrubal Barca i es van disposar a atacar a Gneu. Els 20.000 mercenaris celtibers d'aquest van desertar; Gneu fou rodejat i va ser derrotat i mort 29 dies després de la mort del seu germà. Les restes de l'exèrcit romà foren conduits per [[Gai Luci Marci Sèptim]].
== Vegeu també ==
| |||