Vescomtat de Castellbò: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
El '''vescomtat de Castellbò''' fou una jurisdicció feudal del [[comtat d'Urgell]], originada en el [[vescomtat d'Urgell]]. Els vescomtes d'Urgell van incorporar el [[vescomtat de Cerdanya]] i la jurisdicció resultant va prendre el nom de Castellbò, de la Vall que el [[989]] els havia donat el comte [[Borrell II]] de Barcelona (Castell-lleó transformat després en Castellbò<ref>Podria tractar-se d'un error dels historiadors, atès que el Castell Lleó, o Castell de Castell-lleó, era en el poble [[Aran|aranès]] d[[es Bòrdes]]; se n'han trobat les restes a l'entorn de l'actual església parroquial, i la seva existència a l'Aran està prou documentada</ref>).
Pere I vescomte d'Urgell fou el primer a titular-se vescomte de Castellbò el [[1126]] després de l'enllaç amb Sibil·la, hereva del vescomtat de Cerdanya. Va pledejar amb el [[Bisbe d'Urgell]] i l'arbitri del [[Bisbe d'Elna]] li fou desfavorable. ([[1171]]). Es va casar amb Arnaua, vídua de Bertran de [[Tarascó]], filla d'Arnau de Caboet, i hereva del senyoriu dels [[Caboet]], les [[vall de Cabó]], [[vall de Sant Joan]] i valls d'[[Andorra]] (per els que eren feudataris del Bisbe d'Urgell), a pesar de l'oposició del bisbe d'Urgell i amb el vist i plau del comte [[Ermengol VII d'Urgell|Ermengol VII]] que va donar el feus del Caboet al fill de Pere I i Arnaua, Arnau, negant-se a reconèixer el millor dret de Bertran (fill del primer matrimoni d'Arnaua, que per sort pels Castellbò va morir solter el [[1199]]). Arnau, fill i successor de Pere I i d'Arnaua que va fer bastir castells i va despertar les suspicàcies del comte i del Bisbe d'Urgell. Arnau va intentar oposar-se a ambdós però el rei Alfons el va obligar a sotmetre's i a reconèixer al comte Ermengol la sobirania feudal per [[
El vescomtat des llavors va ser una dependència del Comtat de Foix i la seva història es confon.
|