Alim Khan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Alim Khan''' fou khan de Kokand, fill i successor de Narbuta Khan el 1799. Al pujar al tron va fer executar al seu germà Rustem...».
 
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 1:
'''Alim Khan''' fou khan de [[Khanat de Kokand|Kokand]], fill i successor de [[Narbuta Khan]] el [[1799]].
 
Al pujar al tron va fer executar al seu germà Rustem Beg i altres parents que se li havien oposat. Fou el primer que va dir la ''khutba'' en nom propi i va encunyar moneda .<ref> segons el historiador Mahsum Khoja va emetre moneda de bronze banyat en plata aprofitant el metall de vells canons de [[Nadir Shah]]; el títol a les monedes era Alim Beg i no Alim Khan </ref>. Yunus Khoja ([[Yunus Khan]]) de Taixkent va marxar contra Kokand amb grups kazakhs que li estaven subjectes i es va aliar a Beg Murad, el fill de Khudayar Beg i nét de Fazil Biy, que governava llavors a [[Khodjend]]. L'exèrcit de Kokand i el de Taixkent es van disparar canonades cadascuna des de un costat del riu Sir Darya però sense arribar a xocar. Després Yunus Khoja i Beg Murad van intentar conquerir [[Ura Tepe]], que estava governada per Baba Beg, germè de Khudayar. Foren rebutjats i després Baba Beg va atacar Khodjend d'on va expulsar a Beg Murad, però aquest va assassinar a Baba; en revenja els fills de Baba van matar a Beg Murad quan es trobava a [[Samarcanda]] convidat per l'emir de Bukharà, [[Haydar Tura]].
 
Yunus Khoja no va aconseguir res finalment i es va haver de retirar a Taixkent que va ser capturada per Alim Khan el 1803 o 1805 si be no fou totalment assegurada fins el temps del seu successor Muhammad Umar Khan (vers 1810-1822) que l'hauria arrabassat al fill de Yunus.
Línia 13:
L'exèrcit va marxar llavors a Kokand on va ser proclamat. Alim Khan es va quedar amb nomes 300 seguidors i va marxar cap a Kokand amb els seus tresors i el seu harem i el seu fill Shah Rukh Mirza (la mare del cual era d'ètnia kazakh). Pel camí van parar en un fort que es va negar a obrir-li les portes; els tres-cents seguidors van anar desertant i finalment es va quedar quasi sol; llavors li va donar 1000 ''tilas'' al seu fill i el va enviar a demanar ajut a [[Haydar Tura]] de Bukharà; a les seves dones les va deixar en un poble on el cap va les va acceptar; i ell mateix amb 20 homes i el seu ''diwanbegi'' Muhammed Zuhur, van anar cap a Derehkuh, des de on es podia veure la ciutat de Kokand; el ''diwanbegi'' l'aconsellava no anar més enllà i dirigir-se a [[Khodjend]] on hi havia 4000 homes que segurament li donarien suport, però el khan insistia a estar prop de Kokand i finalment 17 dels 20 homes el van abandonar.
 
Quan fou descobert per una patrulla de vigilància el khan i els seus homes van fugir però el cavall del khan va caure en unes sorres movedisses; el khan va demanar al ''diwanbegi'' cedir-li el seu cavall però aquest li va contestar que abans no havia necessitat el seu consell i ara tampoc i que a més no estava preparat per jugar-se la vida per ell, i va fugir a galop. Els soldats el van trobar i el van assassinar disparant-li per l'esquena i fou enterrat aquella mateixa nit. Això potser va passar el 1810 .<ref> L'Enciclopèdia de l'Islam dona aquesta data com "aproximada" a l'article Tashkend, però a la ''History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century'', de Henry Hoyle Howorth, es dona data 1814 en un lloc i 1809 en un altra; encara que aquí s'agafa la data de 1810, les dues són possibles ja que Alim Khan Alim va morir assassinat segons el historiador centroasiàtic Abd al-Karim Bukhari el 1809, però el rus Nalivkin esmenta el 1816 i la probable font primaria d'aquest, el ''Muntakhab al-tawarikh'' dona en realitat els primers mesos del 1817); Umar Khan, el seu succesor hauria construït la mesquita principal (amb madrassa) de Kokand (Madrasa-yi Djami) el 1816 segons confirma el mateix Nalivkin. El interpret rus Filipp Nazarov que va estar al khanat el hivern de 1813 a 1814 designa al khan amb el nom de Khan Walliami que seria una deformació local de Wali al-Niami (Wali Miyani, suggerit inicialment, és un error) i diu que tenia 25 anys, el que ha de correspondre a Umar, ja que Alim era més gran. Abd al-Karim Bukhari diu que aquesta missió de Nazarov es va produir com a conseqüència de l'assassinat per un soldat rus de l'enviat de Kokand a Petropavlovks i que això va passar sota Umar i que Alim havia estat mort el 1809 i per tant la data del 1809 sembla la més propera a la realitat però tanmateix incorrecte ja que existeix un document d'Alim datat el juny de 1810. Per això s'adopta com a data la de 1810 amb totes les reserves</ref>. El ''diwanbegi'' Mohammed Zuhur fou perdonat per Umar, però al cap d'un temps les seves propietats i riqueses foren confiscades i va acabar dedicat a la vida religiosa.
 
==Nota==