Mandràgora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà 2 ed. de 213.99.171.250 (Discussió) (VP no recomana)
recupero info objectiva, fusiono WM
Línia 33:
Hom creia que les mandràgores creixien espontàniament als llocs on les gotes de [[semen]] d'un [[penjament|penjat]] havien caigut a la terra. Amb tal de que la mandràgora no perdés el seu poder, el treball de desarrelar-la de la terra ho havia de fer un [[gos]] famèlic, al qual després hom havia de donar carn.
Alguns textes que emfatitzen el poder guaridor de la mandràgora: ''.. .un home malalt d'un mal incurable per al qual és va cap remei, ni herba ni mandràgora.''<ref>Marie-Claire Zimmermann, Anne Charlon et al. ''Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol 2. Universitat de Paris IV - Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000'', Publicacions de l'Abadia de Montserrat</ref>
 
No obstant això, la mandràgora és una planta altament tòxica que pot provocar la mort d'aquell que la ingerís (fins i tot en petites quantitats).
 
El gènere té quatre espècies, de les quals la ''Mandragora officinarum'' n'és la més coneguda a les [[Països Catalans|nostres contrades]]. Té propietats [[emètiques]] (productores del vòmit) i hom deia que afavoria la [[circulació de la sang]]. Malgrat llur prestigi en el passat, aquestes plantes ja no s'utilitzen actualment en la medicina.
Linha 50 ⟶ 52:
 
==Enllaços externs==
{{CommonscatWikimedia|Commonscat=Mandragora}}{{wikispecies|species=Mandragora}}
* [http://www.erowid.org/plants/mandrake/ Erowid Mandrake Vault]
* [http://www.wildflowers.co.il/english/plant.asp?ID=10 Mandrake in wildflowers of Israel]