Zhou Enlai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot modifica: hu:Csou En-laj
Cap resum de modificació
Línia 1:
(Xinès simplificat: 周恩来; xinès tradicional 周恩來; pinyin: Zhōu Ēnlái)
[[Fitxer:Zhou Enlai MeiyuanXincun17 Nanjing 1946.jpg|389px|thumb|Zhou Enlai]]
[[Fitxer:Zhouenlai and zhangqun.jpg|thumb|170px|Zhou Enlai (esquerra) i [[Chang Ch'ün]] (dreta) en el 1946.]]
'''Zhou Enlai'''. Polític, revolucionari, escriptor i dirigent xinès ([[Huai'an]], 5 de març de [[1898]] – [[Beijing]], 8 de gener de [[1976]])
La seva contribució fou decisiva per a la consolidació i ascens del [[Partit Comunista de Xina]]. Va ser el primer en exercir el càrrec de Primer Ministre de la [[República Popular de Xina]] des de l'octubre de [[1949]] fins a la seva mort el gener de [[1976]].
Linha 12 ⟶ 13:
Organitzà i dirigí la insurrecció de [[Xangai]] de [[1926]] d'acord amb el consell del [[Komintern]], que resultà derrotada; Després de la ruptura entre el PCX i el Guomindang i la repressió que aquest emprengué, fou condemnat a mort, però se n'escapà i treballà en la clandestinitat. Marxà a Jiangxi el [[1931]], on apropà els seus plantejaments comunistes soviètics d'inspiració urbana als de la revolució dels camperols de [[Mao]], i contribuí a la seva reconciliació amb els caps del partit comunista. Assumí el control militar del 1r front de l'exèrcit, derrotant en quatre ocasions les tropes del Gumonitang, i emprengué la reorganització de l'exèrcit. Participà en la [[Llarga Marxa]] (1934-35).
 
Durant la invasió japonesa, defensà la constitució del segon front únic amb el Guomindang contra els japonesos. Membre del consell polític del [[Partit Comunista Xinès]] ([[1945]]), amb el triomf de la revolució fou nomenat primer ministre i ministre d'afers exteriors ([[1949]]) del govern de la República Popular, i assistí a diferents conferències internacionals. El [[1958]] deixà la cartera d'afers exteriors. Durant la [[Revolució Cultural]] s'oposà a les tesis de Lin Biao. Impulsà l'obertura a Occident de la política exterior xinesa. Durant els darrers dos anys de la seva vida, tot i conservar el càrrec de primer ministre, les seves funcions foren exercides pel viceprimervice-primer ministre [[Deng Xiaobing]].
{{Enllaç AB|zh}}