Balkh: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Fusió amb Bactres using Viquiestris |
mCap resum de modificació |
||
Línia 12:
Els àrabs van establir una guarnició a Barukan (no gaire lluny de Balkh), però el [[725]] el governador de Khurasan [[Asad ibn Abd-Allah]] al-Kasri (723-727) va traslladar la guarnició a la pròpia ciutat la qual va fer reconstruir. La van anomenar Balkh i de malnom Umm Al-Belaad o "Mare de les Ciutats" per considerar-la de gran antiguitat.<ref>Frank Harold, ''BALKH AND MAZAR-e-SHARIF'', Silk Road Seattle (a project of the Walter Chapin Simpson Center for the Humanities at the University of Washington), [http://depts.washington.edu/silkroad/cities/afghanistan/balkh.html]</ref> El [[736]] Asad va traslladar la capital del Khurasan des de [[Merv]] a Balkh, i això la va fer prosperar. Balkh fou oposada als abbàssides i Abu Muslim la va haver d'ocupar dues vegades ([[747]] i el [[748]] quan es va revoltar a favor dels [[omeies]]). El lloctinent d'[[Abu Muslim]], Abu Dawud, va controlar llavors Balkh i Tukharistan en nom dels abbàssides. Progressivament el Khurasan va esdevenir independent sota diversos governadors culminant amb els [[tahírides]] ([[821]]). Dawud ibn Abbas al-Banidjuri, príncep de [[Khutal]], que va succeir al seu pare en el govern de la ciutat, es va fer semi independent a Balkh i Khutal (dinastia [[Banudawúdida]] o [[Banidjúrida]]) però el [[870]] en fou expulsat pel [[saffàrida]] [[Yakub ibn al-Layth]]. El islam i fou definitivament introduït sota el govern de Yakub al [[segle IX]].
El seu germà [[Amr I ibn al-Layth]] fou derrotat prop de Balkh la primavera del [[900]] i el Khurasan va passar llavors als samànides als que el califa els hi va confirmar el [[902]]. El [[997]] va passar a [[Mahmud de Gazni]]. El [[1006]] la va ocupar temporalment el [[qarakhànida]] Ilig Khan però Mahmud la va recuperar poc després. Després de la victòria [[seljúcida]] a [[Dandakan]] Balkh va estar a punt de ser ocupada pels vencedors, però no la van poder dominar fins el [[1059]]. Sota dominació dels seljúcides pertanyia al sultà [[Sandjar]] quan el [[1115]] fou ocupada pels irregulars [[oghuz]] que la van destruir. Va retornar als seljúcides però vers el [[1165]] havia passat a mans dels [[kara khitay]]. El [[gúrida]] [[Baha al-Din Sam I]] de [[Bamian]] (1192-1206) la va conquerir el [[1198]] i la va conservar fins el [[1206]] quan la va ocupar el [[khwarizmshah]] [[
El [[1220]] en la campanya mongola contra el ''khwarizmshah'', Muhammad va fugir a Balkh i de allí cap al [[Khurasan]] occidental refugiant-se a [[Nishapur]] primer i després a [[Qazwin]]. Genguis va enviar en persecució seva als general [[Djebé]] i [[Subotai]]. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, però llavors Muhammad ja havia sortit de la ciutat. L'any següent [[Genguis Khan]] va creuar l'Amu Darya cap a Afganistan i Khurasan perseguint a les forces del khwarizmshah. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotmès, fou destruïda i cremada i els habitants massacrats. La ciutat va quedar en ruïnes. Ibn Battuta la descriu com una ciutat en runes encara vers el [[1335]] (fins el [[1338]] no es va autoritzar la reconstrucció i repoblació de ciutats). Vers el [[1245]] va quedar dins els dominis de la [[dinastia Kart]] d'[[Herat]] vassalla dels mongols i després dels [[Il-khans]], els dominis de la qual van ser incorporats per [[Tamerlà]] el [[1389]]. La ciutadella fou arrasada per Tamerlà però el seu fill [[Shahrukh]] la va reconstruir el [[1407]].
Línia 20:
Un khan local uzbek la van dominar en endavant. Aquest khan va haver de fer submissió al xa de Pèrsia [[Abbas I el Gran]], el [[1598]] fins el [[1600]]/[[1601]] quan el khan uzbek de Transoxiana Baki Muhammad, va reconquerir Balkh. El [[1641]] la va conquerir [[Shah Djahan]], emperador mogul, que en va donar el govern a [[Aurangzeb]] ([[1647]]), però aquest la va perdre al cap de poc. Els uzbeks la van conservar fins el temps de [[Nadir Shah]], al que es va sotmetre, però es va revoltar i Nadir la va ocupar el [[1737]]. A la seva mort el khan uzbek local Hadji Khan es va fer independent però al cap de poc es va haver de sotmetre a [[Ahmad Shah Durrani]] ([[1752]]). El fill i successor d'Hadji Khan es va enfrontar a la revolta de la població instigada per Bukharà i Timur Shah Durrani va haver de sotmetre la ciutat. A la mort de Timur Shah, Shah Murad de Bukharà va assetjar la ciutat ([[1793]]) pero no la va poder conquerir i va restar en poder dels afganesos fins el [[1826]].
Vegeu '''[[Khanat de Balkh]]'''
El [[1826]] fou ocupada per Shah Murad, khan de [[Kunduz]] que la va governar dos anys, i després va passar sota autoritat del khan de [[Bukharà]], fugimt a l'est Shah Murad amb milers d'habitants; va estar sota govern de Eshan Khan, delegat de Bukharà fins el [[1838]] en que fou substituit per un nou governador que la va perdre el [[1841]] dabant de Mir Wali de Khulm, en nom de Shah Shudja de Kabul que sembla que la va restaurar a Bukharà al cap de poc sota petició britànica; el febrer de [[1850]] fou ocupada per [[Mohammed Akram Khan]] cap dels [[Barakzay]], i des de llavors va restar dins el domini afganès. El [[1866]], Balkh va perdre el seu rang de capital provincial a favor de [[Mazar-e Sharif]].<ref name=Iranica>{{cite encyclopedia |last=Grenet |first=F. |encyclopedia=[[Encyclopædia Iranica]] |title=BAL'''K''' |url=http://www.iranica.com/newsite/articles/v3f6/v3f6a024.html |accessyear=2008 |accessmonth=January |edition=Online Edition |publisher=[[Columbia University]] |location=United States }}</ref>▼
▲El [[1826]] fou ocupada per Shah Murad, khan de [[Kunduz]] que la va governar dos anys, i després va passar sota autoritat del khan de [[Bukharà]],
La ciutat va caure en ruïnes i va subsistir al seu costat un llogaret. Les ruïnes ocupen una gran superfície però els arqueòlegs no han trobat gairebé res interessant. Es poden veure les muralles de 10 km de perímetre que inclouen al seu interior la vila actual, i dos mausoleus un dels quals la gran mesquita d'estil timúrida datada al final del segle XVI i construïda segurament per un khan uzbek (Abd al-Mumin) i en front el mausoleu de Khwadja Abu Nasr Parsa, sufita del segle XVI; propera hi ha una madrassa construïda per Said Subhan Kuli Khan (mort [[1702]]) i les ruïnes del mausoleu de Khwadja Akkashah Qali, del final del període timúrida.
| |||