David Arnold: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 23:
David Arnold començava a explorar el món del cinema posant música als curtmetratges del seu amic i director [[Danny Cannon]], que havia conegut mentre estudiaven en Centre d'Arts a Hitchin, Anglaterra. Gràcies a la seva col·laboració amb el cantant [[Islàndia|islandesa]] [[Björk]] en el seu single ''Play Dead'', comença a ser conegut i el porta al seu debut en el llargmetratge ''[[The Young Americans]]'' (a la qual apareixia la cançó).
 
Des de llavors, Arnold s'ha convertit en un dels compositors més buscats de la música de cinema britànica, materialitzant-se en pel·lícules com ''[[Stargate]]'' ([[1994]]), ''[[Independence Day]]'' ([[1996]]) i ''[[Godzilla (pel·lícula)|Godzilla]]'' ([[1998]]), o pel·lícules urbanes d'inferior pressupost com ''[[Shaft (2000)|Shaft]]'' ([[2000]]), ''[[Enough]]'' ([[2002]]), ''[[2 Fast 2 Furious]]'' ([[2003]]) i, ''[[Four Brothers]]'' ([[2005]]) i ''[[Amazing Grace]]'' (2006).
 
Però Arnold és sobretot conegut per ser el compositor que va succeir reeixidament a [[John Barry]] en la composició dels temes de [[James Bond]]: ''[[Tomorrow Never Dies]]'' ([[1997]]), ''[[The World Is Not Enough]]'' ([[1999]]), ''[[007: Mor un altre dia]]'' ([[2002]]) i ''[[Casino Royale]]'' ([[2006]]).