Dinastia jànida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
La '''dinastia jànida''' ('''djànida''') o dels '''jànides''' ('''djànides''') fou una nissaga que va governar el [[khanat de Bukharà]] del [[1599]] al [[1785]]. El seu nom derivava de ser descendents de Djan ibn Yar Muhammad de la casa de khans d'Àstrakhan, per lo que també fou coneguda com '''dinastia astrakhànida''' o dels '''astrakhànides'''. Djand davant el avanç dels russos va fugir cap a Bukharà ([[1556]]) i es va casar amb la germana del khan [[shaybànida]] Abd Allah II ibn Iskander; el [[1599]], mort un any abans Abd Allah II, i en mig de les lluites successòries (Abdul Mamun 1598 i Pir Muhammad 1598-1599) Djan va assolir el poder a Bukharà i el seu fill Baki Muhammad el va succeir el [[1603]] fins a la seva mort el [[1605]].
La dinastia va continuar i es va fer més forta sota Imam Kuli Khan (1611-1650), que amb gran [[crueltat]] va imposar la pau interna i va obtenir el suport dels líders religiosos i dels caps tribals, va rebutjar als mogols de [[Shah Jahan]] que volien recuperar el país, però no va aconseguir recuperar [[Khurasan]], i Khwarizm ([[Khivà]]) va trencar lligams; va abdicar el [[1650]] per fer la peregrinació a [[la Meca]]. El khanat estava llavors dividit entre el territori propi del khan, i un sub khanat pel seu hereu, que regia les províncies al sud de l'[[Amu Darya]] amb seu a [[Balkh]]; el governant de Balkh fou de vegades independent de Bukharà i hi van haver conflictes i guerres entre ambdós. El principal khan fou Abd al-Aziz (1645-1681) que va tenir a ratlla als kazakhs i dzunghars al nord i als mogols al sud. Els uzbeks van esdevenir sedentaris i això va debilitar la seva força militar i al final del segle XVII van començar expedicions procedents dels uzbeks de [[Khivà]] (especialment el [[1688]]), mentre les senyories locals dels uzbeks (''biy'') s'enfortien i es van perdre Ferghana ([[Khokand]]) i [[Badakhshan]].
Ubayd Allah I (1702-1705) va intentar posar fi a la noblesa tribal i restablir un poder centralitzat però no ho va aconseguir. A partir de Abu l-Fayd (o Abu'l Faid, 1705-1747) amb l'ocupació de Bukharà per [[Nadir Shah]] de Pèrsia (1740-1747) de la que per set anys Abu l-Fayd fou vassall, i la desintegració regional, el khan va esdevenir un titella en mans dels
== Llista de khans ==
*[[
*[[Baki Muhammad]],
*[[Wali Muhammad]] (a Balkh del 1599 al 1611), 1605-1611
*[[Imam Kuli Khan de Bukharà|Imam Kuli Khan]]
*[[
*[[Abd al-
*[[Subhan
**[[
*[[
**[[Nàdir-Xah]] de Pèrsia
*[[
*Vacabt 1753-1756 ([[Muhammad Rahim]] atalik 1753-1756)
*[[
*[[Abu l-Ghazi Khan]], 1758-1789
==Bibliografia ==
| |||