Llengua SVO: diferència entre les revisions

868 bytes afegits ,  fa 11 anys
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «{{portal|Lingüística}} {{Plantilla:Lingüística}} Una '''llengua SVO''', o '''Subjecte Verb Objecte''' (l'últim un sinònim de compliment directe) és a...».)
 
Cap resum de modificació
 
Una '''llengua SVO''', o '''Subjecte Verb Objecte''' (l'últim un sinònim de [[compliment directe]]) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase [[transitiva]] en aquell ordre, per exemple: ''El noi menja les taronges''. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica.
 
Les [[llengües romàniques]], incloent el [[català]], són exemples de llengües SVO, junt amb l'[[anglès]], les llengües [[xinès|xineses]], l'[[hebreu]] modern, el [[finès]], el [[rus]], el [[suahili]], el [[polonès]], l'[[indonesi]], i moltes d'altres. És l'ordre de constituents segon més comú entre les llengües del món, amb un 41,79% de llengües, segons un estudi de 402 llengües.<ref name="tomlin">{{Ref-llibre
| cognom = Tomlin
| nom = Russel S.
| títol = Basic Word Order: Functional Principles
| data = 1986
| editorial = Croom Helm
| lloc = Londres
| llengua = anglès
| isbn = 0709924992
}}</ref>
 
La classificació de llengües pel seu ordre de constituents pertany a la [[tipologia]], un camp lingüístic que categoritza les llengües segons característics compartits.
 
==Referències==
<references/>
 
[[en:Subject Verb Object]]
1.431

modificacions