Modes rítmics: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Modes Ritmics}}
Línia 4:
 
== Història ==
La ''' notació modal ''', que va ser desenvolupada pels compositors de l'[[Escola de Notre -Dame]], entre 1170 i 1250, va substituir el ritme encara no mesurat de la primera [[polifonia]] i [[cant pla]] pels patrons basats en els peus mètrics de la poesia clàssica, i va ser el primer pas cap al desenvolupament de la moderna [[notació mensural]]. <ref> Hoppin 1978, p. 221 </ref> Les modes rítmics de la polifonia de Notre Dame són el primer indici en música escrita d'una durada determinada de les notes des de l'antiga Grècia.
 
Encara que l'ús dels modes rítmics és el tret més característic de la música tardana de la [[Escola de Notre Dame]], sobretot les composicions de [[Pérotin]], també predominen en gran part de la resta de la música del '' [[ars antiqua]] '' a mitjans del segle XIII aproximadament. Els tipus de composició que estaven impregnats pel ritme modal són els del [[organum]] (els més cèlebres, el organum triplum i el organum quadruplum de Pérotin), el [[conductus]] i la [[clàusula de discanto]] de Notre Dame . Més endavant en aquest mateix segle, els [[motet]]s de [[Petrus de Cruce]] així com molts compositors anònims, que conreaven les '' cláusulae '' de discanto, també utilitzaven el ritme modal, sovint amb una complexitat molt més gran que la que podem trobar a principis de segle. Per exemple, hi ha passatges en els quals cada veu canta en una mode diferent, com si fos un idioma diferent.