Modes rítmics: diferència entre les revisions

 

== Història ==

 

Encara que l'ús dels modes rítmics és el tret més característic de la música tardana de la [[Escola de Notre Dame]], sobretot les composicions de [[Pérotin]], també predominen en gran part de la resta de la música del '' [[ars antiqua]] '' a mitjans del segle XIII aproximadament. Els tipus de composició que estaven impregnats pel ritme modal són els del [[organum]] (els més cèlebres, el organum triplum i el organum quadruplum de Pérotin), el [[conductus]] i la [[clàusula de discanto]] de Notre Dame . Més endavant en aquest mateix segle, els [[motet]]s de [[Petrus de Cruce]] així com molts compositors anònims, que conreaven les '' cláusulae '' de discanto, també utilitzaven el ritme modal, sovint amb una complexitat molt més gran que la que podem trobar a principis de segle. Per exemple, hi ha passatges en els quals cada veu canta en una mode diferent, com si fos un idioma diferent.