Carles XIV Joan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Carrera militar: Afegint enllaç |
|||
Línia 13:
Bernadotte ingressà a l'exèrcit francès el [[3 de setembre]] de [[1780]] i fou destinat inicialment a [[Còrsega]]. En esclatar la [[Revolució Francesa]], va ascendir ràpidament gràcies a les seves qualitats. Així, el [[1794]] ja era brigadier, assignat a l'exèrcit de Sambre i Meuse, i després de la victòria de [[Jean-Baptiste Jourdan|Jourdan]] a [[Batalla de Fleurus (1794)|Fleurus]] ([[26 de juny]] de [[1794]]), fou nomenat general de divisió. A la [[batalla de Theiningen]] ([[1796]]), Bernadotte contribuí notablement a l'exitosa retirada de les forces franceses a través del [[riu Rin|Rhin]] després de la derrota davant de l'Arxiduc Carles d'Àustria. El [[1797]], tornà a creuar el Rhin amb un contigent de reforços per a les tropes de [[Napoleó]], que es trobava a [[Itàlia]], i col·laborà amb ell durant el pas del riu [[Tagliamento]]. El [[1798]] fou nomenat ambaixador a [[Viena]], però hagué de renunciar al càrrec a causa dels disturbis que provocà en hissar la bandera tricolor a l'ambaixada.
El [[16 d'agost]] de [[1798]], es casà amb [[Desidèria Clary|Désirée Clary]] ([[1777]]-[[1860]]), filla d'un comerciant de seda de [[Marsella]] i germana de l'esposa de [[Josep Bonaparte]], [[Julie Clary]]. Des del [[2 de juliol]] al [[14 de setembre]] fou ministre de la guerra, responsabilitat en la que demostrà grans habilitats. Durant tot aquell temps es mantingué proper a Napoleó, i, tot i que es negà a donar-li suport en els preparatius del [[cop d'estat del 18 de Brumari]] de [[1799]], posteriorment acceptà treballar per al Consulat. Finalment, des d'abril de [[1800]] fins el [[18 d'agost]] de [[1801]], comandà l'exèrcit en la repressió de la [[Vendée]].
[[Fitxer:Jean Baptiste Bernadotte.jpg|thumb|left|Mariscal Bernadotte]]
En proclamar-se l'[[Primer Imperi Francès|Imperi]], Bernadotte fou nomenat un dels divuit [[Mariscals de l'Imperi Francès|Mariscals de França]], i des de juny de [[1804]] fins al setembre de [[1805]] fou governador de l'ocupada [[Hannover]]. Durant la campanya de [[1805]], Bernadotte cooperà amb un cos de l'exèrcit des de Hannover en el gran moviment que portà a la victoria a la [[batalla d'Ulm]]. Com a recompensa pels seus serveis a [[Batalla d'Austerlitz|Austerlitz]] ([[2 de desembre]] de [[1805]]) fou nomenat príncep de Ponte Corvo ([[5 de juny]] de [[1806]]), però durant la campanya contra [[Prússia]], aquell mateix any, fou durament criticat per Napoleó a causa de no haver participat amb els seus soldats a les batalles de [[Batalla de Jena|Jena]] i [[Batalla de Auerstädt|Auerstädt]] malgrat trobar-se a prop d'ambdós combats. El [[1808]], com a governador dels pobles Hanseàtics, dirigí directament l'expedició contra [[Suècia]] a través de Dinamarca, tot i que el pla no reeixí a causa de la manca de transport i de la deserció dels soldats espanyols (ja s'havia iniciat la [[Guerra del Francès]]). A la guerra contra [[Àustria]], Bernadotte liderà el contingent saxó en la [[batalla de Wagram]] ([[6 de juliol]] de [[1809]]); en aquesta ocasió publicà una ordre del dia en la qual atribuïa la victòria al valor dels saxons, ordre que Napoleó rebutjà. Poc després, i en la mateixa batalla, Bernadotte fou rellevat per haver-se retirat del combat, incomplint així les ordres directes de Napoleó.
== L'oferiment del tron de Suècia ==
| |||