Kanat de Sibèria: diferència entre les revisions

El ''' KanataKhanat de Sibèria ''' va ser un [[khanat]]estat [[tàtar]] [[turc]] a la posteriormentfutura [[Sibèria]] [[Rússia|russa]]. El KanataKhanat tenia una població d'ètnies diverses ([[tàrtars siberians]], [[Khanty (ètnia)|khantys]], [[vogul (ètnia)|mansis]], [[NenezoNenets (ètnia)|nenezosnenets]] i [[selkup (ètnia)|selkup]]).

El KanataKhanat de Sibèria va ser fundat al segle XV, després de l'esfondrament de l'[[Imperi de l'Horda d'Or]] de la casa dels [[JociJòcides]] o Batúides. La capital original dels [[kankhan]] ésva ser [[Chimgi-Tura]] (l'actual [[Tiumèn]]. El seu territori abastava el [[riu Ienissei]] als [[Urals]], i des de l'[[Oceà Àrtic]] a l'[[Estepa (geografia)|estepa]] meridional banyada pel [[riu Irtysh]] i el [[riu Ishima|IshimaIshim]].

La història del khanat comença amb l'assentament de tribus turcmanes d'ètmiaètnia [[kirguísquirguís (ètnia)|kirguísquirguís]] sota el lideratge del kankhan Inal a les zones orientals del que després seria el khanat. Sibèria passaria a domini del clan Jocijòcida, i a través d'ells a l'[[Horda d'Or]].

[[Shaybán|Shiba KanXiban]], germà de [[Batu Khan]], va ser el primer, en els anys 40 del [[segle XIII]] en controlar aquest territori dins l'[[Imperi de l'Horda d'Or]]. En aquesta part de l'imperi el poder es transferia de pares a fills, de manera que amb l'ocàs de l'Horda, els descendents de ShaybánXiban i d'un altre lloctinent de [[GengisGenguis KanKhan]], el kanllegendari khan On (pare de Taibuga), es van trobar al comandament d'un khanat independent.

El primer kankhan va ser [[TaibugaTaibugha]], descendentfill del kankhan On (mort cap el 1450), que no era de la casa de [[Borjigin]], el clan [[GengisGenguis KanKhan]]. Va ser succeït pel seu fill Joja o Hoca, i aquest al seu torn pel seu fill Mar. La base del seu comerç era l'exportació de pells cap a tota l'[[Àsia Central]]

El domini taibúguida sobre la regió entre el [[riu Tobol]] i el curs mitjà del [[Riu Irtysh|Irtysh]] no estava lliure de disputa. Els [[shaybánidasxibànides]], descendents de Joci i del seu fill Xiban, reclamaven sovint l'àrea, com de la seva propietat. [[IbakaIbak Kan]], un membre de la branca més jove de la casa shaybánidaxibánida, va eliminar en Mar i va assetjar Chimgi-Tura. El nét de Mar, MuhammadMahmud, va derrotar (des dels territoris orientals a prop del Irtysh on s'havia retirat) a IbakaIbak ambKhan en una batalla el 1493, amb la qual va restaurar la dinastia Taibúguida. MuhammadMahmud va desplaçar la capitalitat a [[Qaşliq]] (també anomenada '' Iskar '' o '' Sibir ''), a la vora de l'Irtysh.

El [[Setge de Kazan (1552)|conquesta russa de Kazan]], el 1552, va forçar a Yadigar, kankhan taibúguida de Sibèria, a buscar relacions amistoses amb [[Moscou]]. Va enviar el 1555 emissaris a la nova potència demanant protecció, atès que d'una altra manera l'enfrontament era inevitable. També havia de témer les invasions periòdiques dels pobles [[turc]]s, [[kazakh]]s i [[kirguísquirguís|kirguisosquirguisos]]. Aquest kankhan seria deposat pel nét de IbakaIbak, [[Kuchum Khan]], després de diversos anys de lluites (1556-1563). El 1571, es va negar a pagar tribut a Rússia, aliant-se amb el [[KanataKhanat de Crimea]].

Kuchum va intentar emprendre diverses reformes, com convertir els tàrtars siberians, principalment [[xamanisme|xamanistaxamanistes]], enal [[islam]]. Així li va demanar al [[KanataKhanat de Bukharà|kankhan de Bukharà]] o [[khanat Uzbek]], Abdullah[[Abd Allah ibn Iskandar]], que enviés religiosos musulmans a Iskar. Amb aquest canvi, ho va aconseguraconseguir imposar en massa ena les ciutats el islam però molt poc en elsles terres dels rius Irtysh i Obi, o a l'[[Altai]], es va iniciar l'obertura d'escoles, primant l'escolarització.

Els [[Stroganov]], que havien conquerit la zona entre el [[riu Chusovaya]] i els Urals, muntant un sistema de defensa i fortaleses, van arribar a la zona. Kuchum Khan, veient l'amenaça que aquests preparatius representaven pel seu govern, va atacar els llocs comercials dels Stroganov a la zona, el que va conduir a la construcció de fortificacions en elsals rius Tahchi i [[riu Tagil|Tagil]], i la formació d'unitats mercenàries compostes per nadius de la zona i per cosacs, com l'expedició del [[cosac]] [[Yermak Timoféyevich]] contra el khanat.

El cos d'expedició rus estava compost principalment per cosacs. Els homes d'aquesta ètnia que es trobaven enquadrats en la força dels Stroganov provenien de les terres del curs baix del [[riu senyorDon]], que es s'auto proveïen mitjançant la rapinya a les caravanes iai a les terres properes al seu campament. Derrotats i dispersos a meitats del [[segle XVI]] vagaven alguns centenars per l'estepa russa fins a la vall del [[riu Kuma|Kuma]], on es preparava l'avantguarda russa. Al capdavant d'ells es envcontrabatrobava Yermak.

Les tropes de Yermak van començar les seves '' ràtzies '' travessant els Urals per lleagrarribar a les ciutats principals, seguint el curs dels rius de Sibèria. Armats amb fusells, els 5.000 homes, incursió en el khanat el 1578, 1579, i 1580. En aquesta última ocasió es va arribar a l'la ciutat de Chimgi-ra, l'antiga capital, on, sorprès per l'hivern, muntava muntar el seu campament. EnEl kankhan Kuchum decideixva decidir llavors atacar les tropes enemigues ja que encontreestava lluny de les fortificacions del Kuma.

Es trobentrobaren a finals de primavera de 1581, a prop del poble de Baba Hasar, durar; la batalla va durar cinc dies durant els quals elsel exèrcitsexèrcit del khanat, en superioritat numèrica però mal armat, ésfou derrotat per Yermak. Kuchum intentaria en dues ocasions més impedir el pas dels cosacs cap a la capital, que entre tant havienhavia vist baixatbaixar els seus númeroshabitants a 550 homes, encaraperò quesempre de manera infructuosa (tot i haver-se fet amb dues peces d'artilleria- no tenientenia personal capacitat per a utilitzar-les) . Grups de [[Khantykhanty]] s van combatre també a les tropes, però l'absència de coordinació amb l'exèrcit del khanat va fer que haguessin de tornar a les seves terres d'origen. Després de la [[Batallabatalla de Chuvash]], Kuchum fuigKhan va fugir de la capital el [[25 de actubred'octubre]] de [[1582]], i al dia després els cosacs entrenentraren ena Iskar.

Veient que tenia molt pocs homes, Yermak demana a [[Ivan el Terrible]] el poder administrar la regió per compte del tsar, demanant perdó pels crims comesos com a cap dels cosacs en les planes del Don i poder administrar la regió per compte del tsar. Ivan accedeix i manava manar fer sonar totes les campanes de Moscou per celebrar la nova annexió.

Les tropes de Yermak, que fins aquest moment no havien estat derrotades, no estaven encara en situació de controlar el territori, a banda dels voltants de IskerIskar. Les tribus tàtares, partidàries del sobirà deposat van començar a reorganitzar al voltant de la figura del hermanmogermà d'aquest, Muhammed Kul, que va iniciar una guerrilla sanguinària contra les tropes d'ocupació, rebutjant el trobar-se en camp obert però fent incursions contínues a la ciutat controlada per els cosacs. Aquesta situació es va mantenir fins que un tàrtar desitjós d'agradar a Yermak li va revelar el lloc on s'amagava Muhammed Kul, permetent la seva captura i infligint un fort cop a la resistència.

Després d'aquests esdeveniments, elKuchum kan KuchumKhan va ser abandonat per moltes tribus bàrbares, donant suport en el seu lloc a Bekbulat, nebot de Yadigar. Les dues faccions van iniciar una cruenta lluita entre elles, permetent als cosacs mantenir les seves pròpies posicions fins a l'arribada de reforços russos el novembre de 1583.

Malgrat els nous soldats, les situació esdevéesdevingué crítica a causa d'un fort atac del autoproclamat kankhan de Sibir, Bekbulat, a la ciutat de IskerIskar, rebutjat amb gran dificultat per les tropes russes. El març de 1584, la guerra va causar fam a la ciutat i epidèmies entre els soldats. A l'agost d'aquest any, Yermak, en va fer amb alguns cosacs una partidaincursió fora de la ciutat, i va ser assassinatmort per les tropes de Kuchum.

En assabentar-se de l'esdeveniment, Gluhov, governador de Sibir nomenat pel tsar, no considera oportú el conservar la ciutat de IskerIskar, que es trobava defensada per un reduït contingent compostcomposat per 150 homes entre russos i cosacs. El 15 d'agost es decideixdecidí la retirada del khanat. La capital va ser reocupada poques hores després per les tropes de Bekbulat, guiades pel seu fill SeyyedSayyid Ak.

Mentrestant, un contingent format per un centenar d'homes entrava pel nord sotmetent, en elal curs alt del Irtysh, a la tribu dels Khanty, sense pretendre encara reconquerir el khanat. Assabentat que IskerIskar havia estat abandonada pels russos, el tsar es va afanyar a formar un nodrit exèrcit per reconquerir la regió, utilitzant una tàctica diferent. Els soldats russos, van avançar fins al [[riu Tura]] sense trobar resistència, fundant a prop de l'antiga capital del khanat, Chimki-ra, la ciutat fortificada de Tiumèn, destinada a ser un cap de pont al cor del terrtorioterritori enemic. En 1587, un nou grup de soldats arribava arribar a la ciutat. Aquí comença la conquesta definitiva de la regió, que es prolongarà fins 1598 a causa de la guerrilla comandada pel vell kankhan Kuchum. Obligat en aquell any a presentar batalla en camp obert prop del riu Obi, les tropes del khanat van ser derrotades definitivament, i el kankhan forçat a retirar cap a les terres de la [[Horda de Nogai]] (moriria cap 1600), passant les terres al control del [[Tsarattsar Rus]]de Rússia.