Eustaci de Luxeuil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Polisèmia|Eustaqui}}
'''EustasiEustaci de Langres''' o '''de Luxeuil''' fou un religiós galo-romà nascut a a ([[Langres]], versca. el560 - [[560Luxueil-les-Bains]]., Fou29 deixeblede març de Sant629) fou un religiós gal·loromà, deixeble de [[Columbà]] i elabat vade succeir[[Luxeuil]]. alÉs frontvenerat decom l'abadia dea [[Luxeuilsant]]. per diverses confessions cristianes.
== Biografia ==
 
El seu oncle Miet, bisbe de Langres li va donar una bona educació i esel va posar al servei de Columbà quan aquest va arribar d'[[Irlanda]]. Expulsat Columbà de [[Borgonya]] per oposar-se a la reina [[Brunequilda]], EustasiEustaci el va seguir i van anaranaren a [[Austràsia]], sotaon el reiregnava Teodebert, i van predicar a la regió del [[Rin]]. Després Eustasi va tornar a Luxeuil que havia patit adversitats en absència del seu abat Columbà, i en va assolir la direcció. en 611. Va establir a l'abadia el ''laus perenne'' (es a dir, el res continu al cor). Va morir el [[625]].
 
Eustaci es féu monjo a [[Luxeuil-les-Bains]], abadia fundada per Columbà cap al [[590]]. Aviat hi ocupà alguns càrrecs, i fou professor i director de l'escola monàstica, que era oberta a tothom, monjo o laic. El [[611]] esdevingué prior de Luxueil, ja que Columbà havia hagut d'abandonar el monestir. Hi establí el ''laus perenne'' (es a dir, el res continu al cor).
La festivitat és el [[29 de març]].
 
El [[614]] visità Columbà a [[Bobbio]] i intentà convèncer-lo perquè tornés a Luxueil, convidat pel nou rei [[Clotari II]], però no va voler acceptar-ho. En [[615]], en morir Columbà, es convertí en el segon abat de Luxeuil, a més de fer missions d'evangelització a [[Baviera]]. En [[627]], al Concili de [[Mâcon]], va defensar i fer aprovar la regla de l'[[Orde de Sant Columbà]]. Morí el [[629]] a Luxeuil, essent succeït per [[Valdebert de Luxueil]].
{{ORDENA:Eustasi De Langres}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
===Llegenda de Santa Fara i Cagneric===
Eustaci intervingué en el conflicte hagut entre [[Fara de Faremoutiers]] i el seu pare Cagneric, comte de Borgonya. La jove Fara volia fer-se monja, però el seu pare s'hi oposava, ja que la volia casar. Columbà l'havia batejat i hi havia desvetllat la vocació, i el pare havia promès respectar la voluntat de la filla, però canvià d'opinió. De sobte, el pare emmalaltí, perdé la vista i quedà en estat catatònic; la seva esposa, que hi veié un càstig per trencar la promesa feta, féu cridar Eustaci.
 
Eustaci digué a Cagnerico que seria guarit quan deixés la seva filla consagrar-se a Déu. Cagneric prometé llavors que respectaria la voluntat e Fara i, després de beneir-la, guarí recuperà la salut totalment. Guarit, Cagneric tornà a canviar d'idea i no volgué que Fara ingressés al monestir; llavors la jove abandonà casa seva i es refugià a l'església. Eustaci, assabentat, anà a l'església i posà el vel a la noia, després d'haver amonestat severament el seu pare. La jove visqué a Luxueil amb els seus germans, futurs sants Cagnoald i Faró, i fundà l'abadia de [[Faremoutiers]], on establí l'orde columbanià femení.
 
== Bibliografia ==
* Jonàs de Bobbio. ''Vida de Sant Columbà'', Bobbio, s. VII.
* ''Dio è corazza dei forti. Testi del cristianesimo celtico (VI-X sec.)'', Ed. Il Cerchio, Rimini, 1998.
* ''Archivum Bobiense'', Rivista annuale degli Archivi storici Bobiensi (1979-2008), Bobbio
 
{{ORDENA:Eustaci De Langres}}
 
[[Categoria:Abats columbanians]]