Revisió del 13:27, 29 juny 2010 modifica Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 21:30, 20 març 2011 modifica desfés Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Polisèmia\|Eustaqui}} '''~~Eustasi~~Eustaci de Langres''' o '''de Luxeuil''' ~~fou un religiós galo-romà nascut a a~~ ([[Langres]], ~~vers~~ca. el560 - [[~~560~~Luxueil-les-Bains]]., ~~Fou~~29 ~~deixeble~~de març de ~~Sant~~629) fou un religiós gal·loromà, deixeble de [[Columbà]] i elabat vade ~~succeir~~[[Luxeuil]]. alÉs ~~front~~venerat decom ~~l'abadia de~~a [[~~Luxeuil~~sant]]. per diverses confessions cristianes. == Biografia == El seu oncle Miet, bisbe de Langres li va donar una bona educació i esel va posar al servei de Columbà quan aquest va arribar d'[[Irlanda]]. Expulsat Columbà de [[Borgonya]] per oposar-se a la reina [[Brunequilda]], ~~Eustasi~~Eustaci el va seguir i ~~van anar~~anaren a [[Austràsia]], ~~sota~~on ~~el rei~~regnava Teodebert, i van predicar a la regió del [[Rin]]. Després Eustasi va tornar a Luxeuil que havia patit adversitats en absència del seu abat Columbà, i en va assolir la direcció. en 611. Va establir a l'abadia el ''laus perenne'' (es a dir, el res continu al cor). Va morir el [[625]]. Eustaci es féu monjo a [[Luxeuil-les-Bains]], abadia fundada per Columbà cap al [[590]]. Aviat hi ocupà alguns càrrecs, i fou professor i director de l'escola monàstica, que era oberta a tothom, monjo o laic. El [[611]] esdevingué prior de Luxueil, ja que Columbà havia hagut d'abandonar el monestir. Hi establí el ''laus perenne'' (es a dir, el res continu al cor). ~~La festivitat és el [[29 de març]].~~ El [[614]] visità Columbà a [[Bobbio]] i intentà convèncer-lo perquè tornés a Luxueil, convidat pel nou rei [[Clotari II]], però no va voler acceptar-ho. En [[615]], en morir Columbà, es convertí en el segon abat de Luxeuil, a més de fer missions d'evangelització a [[Baviera]]. En [[627]], al Concili de [[Mâcon]], va defensar i fer aprovar la regla de l'[[Orde de Sant Columbà]]. Morí el [[629]] a Luxeuil, essent succeït per [[Valdebert de Luxueil]]. ~~{{ORDENA:Eustasi De Langres}} <!--ORDENA generat per bot-->~~ ===Llegenda de Santa Fara i Cagneric=== Eustaci intervingué en el conflicte hagut entre [[Fara de Faremoutiers]] i el seu pare Cagneric, comte de Borgonya. La jove Fara volia fer-se monja, però el seu pare s'hi oposava, ja que la volia casar. Columbà l'havia batejat i hi havia desvetllat la vocació, i el pare havia promès respectar la voluntat de la filla, però canvià d'opinió. De sobte, el pare emmalaltí, perdé la vista i quedà en estat catatònic; la seva esposa, que hi veié un càstig per trencar la promesa feta, féu cridar Eustaci. Eustaci digué a Cagnerico que seria guarit quan deixés la seva filla consagrar-se a Déu. Cagneric prometé llavors que respectaria la voluntat e Fara i, després de beneir-la, guarí recuperà la salut totalment. Guarit, Cagneric tornà a canviar d'idea i no volgué que Fara ingressés al monestir; llavors la jove abandonà casa seva i es refugià a l'església. Eustaci, assabentat, anà a l'església i posà el vel a la noia, després d'haver amonestat severament el seu pare. La jove visqué a Luxueil amb els seus germans, futurs sants Cagnoald i Faró, i fundà l'abadia de [[Faremoutiers]], on establí l'orde columbanià femení. == Bibliografia == * Jonàs de Bobbio. ''Vida de Sant Columbà'', Bobbio, s. VII. * ''Dio è corazza dei forti. Testi del cristianesimo celtico (VI-X sec.)'', Ed. Il Cerchio, Rimini, 1998. * ''Archivum Bobiense'', Rivista annuale degli Archivi storici Bobiensi (1979-2008), Bobbio {{ORDENA:Eustaci De Langres}} [[Categoria:Abats columbanians]]

Eustaci de Luxeuil: diferència entre les revisions