Reial Audiència de Catalunya (borbònica): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 103:
}}
La '''Reial Audiència del Principat de Catalunya''' (en [[castellà]]: ''Real Audiencia del Principado de Cataluña'') fou el màxim [[Tribunal|òrgan d'administració de justícia]] a [[Catalunya]] des del [[1716]] i fins a la seva abolició el [[1833]], exercint la seva funció judicial en nom del sobirà borbònic. També va ser, conjuntament amb la [[Capità General de Catalunya|Capitania General
==La Reial Audiència de Catalunya abans del 1714==
Línia 115:
El decret de Nova Planta de la Reial Audiència de Catalunya reestructurà les atribucions i estructura del màxim òrgan judicial de Catalunya. En el moment de la seva reforma la nova Reial Audiència passà a ocupar el [[Palau de la Generalitat de Catalunya]].
=== Estructura judicial ===
Fins a cert punt es va mantenir l'estructura de l'anterior [[Reial Audiència de Catalunya (1493−1716)]]: dues sales del civil cadascuna amb cinc "oïdors", i una sala del criminal, amb cinc "alcaldes del crim". Amb el disseny confegit a la [[Nova Planta]] s'hi van implementar dos càrrecs de fiscal, un per el civil i un altre pel criminal, i un algutzir major. El canvi més significatiu
===
El [[Decret de Nova Planta]] de la Reial Audiència establí que seria el [[capità general de Catalunya]] el que presidiria la Reial Audiència. Malgrat això aquesta presidència no és efectiva tot al llarg del [[segle XVIII]], i qui realment exercí la direcció de la Reial Audiència fou el regent de la mateixa. La Reial Audiència assumí mateix tasques governatives, facultats que a nivell teòric corresponien al Capità General de Catalunya: aquesta bicefàlia i dualitat en les tasques de govern es va denominar «''Real Acuerdo''» (Reial Acord). La intenció del Reial Acord fou d'una banda la de limitar la total concentració de poders que la Nova Planta havia conferit al Capità General, que únicament recorrien a la Reial Audiència a manera d'òrgan de consell i a estricta petició d'aquell, i de l'altra i aprofitant que la Reial Audiència era l'única institució existent, donar entrada al poder civil en les decisions de govern. Aquesta bicefàlia i dualitat generà tant sols una sèrie de disputes i enfrontaments entre ambdues institucions, sobretot perquè les atribucions d'una i altra institució no estaven delimitades. Així doncs, i en virtut de la intenció primària de la Nova Planta, tot al llarg del [[segle XVIII]] es van saldar amb un govern [[absolutista]] per part dels Capitans Generals de Catalunya, que es moderava tant sols en funció del caràcter personal més o menys autoritari del Capità General de torn.▼
===Els corregiments: organització administrativa de Catalunya===▼
Un corregiment era una demarcació administrativa del [[regne de Castella]], a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor. Al [[regne d'Aragó]], [[regne de València]] i [[Principat de Catalunya]] van ser introduïts per [[Felip V]] a partir dels [[decrets de Nova Planta]] després de l'abolició de les juntes, governacions i [[Vegueria|vegueries]] respectivament. La imposició de la nova organització castellana va tenir algunes particularitats, com ara el caràcter de governació militar i la creació d'alcadies majors en lloc de tinents de corregidor. Aquesta administració territorial, amb tot l'ordenament jurídic, institucional i administratiu propis de l'absolutisme borbònic, va desaparèixer definitivament amb la nova administració provincial del [[regne constitucional d'Espanya]] el [[1833]]. A alguns països d'Amèrica com ara [[Colòmbia]], [[Costa Rica]] o [[Panamà]] es manté el nom amb diferents funcions territorials.▼
=== Accés dels forans a l'exercici de les magistratures catalanes ===
[[Fitxer:DecretNovaPlanta.png|thumb|dreta|Portada de la Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya]]
Pel que fa als nomenaments dels magistrats, i en virtut de l'abolició del dret d'estrangeria de Catalunya pel qual només podien exercir els càrrecs públics de [[Catalunya]] els que gaudien de la condició de catalans, el tribunal va quedar obert a tots els súbdits del sobirà borbònic. Al quedar tots els súbdits de [[Felip V]] sotmesos al mateix ordenament jurídic castellà, i per tant tots igualats en tot als nacionals castellans, ja no hi va haver cap impediment legal que reservés el nomenament dels magistrats de Catalunya als catalans. En un primer moment es va debatre la possibilitat de fixar una proporcionalitat entre catalans i forans, però finalment es va evitar el deixar regulat legalment aquest assumpte, per bé que es va imposar el criteri pràctic de disposar d'alguns magistrats catalans. D'aquesta manera en la seva primera constitució van ser nomenats 9 castellans, 7 catalans i 2 aragonesos, per a les 12 places d'oïdors -jutges del civil- i les 6 d'alcalde del crim -jutges del criminal-, per bé que amb el transcurs del temps el requeriment de reservar places pels "nacionals catalans" s'acabà obviant. Malgrat tot però, i tot i mo haver-hi ja diferències jurídiques entre catalans i castellans, el rei Felip V va disposar que el Regent de la Reial Audiència de Catalunya havia de ser un castellà; així i tot al llarg del [[segle XVIII]] tant sols hi hagué un Regent català, el destacat botifler [[Josep Francesc d'Alós i Rius]]. Els requeriments per a esdevenir magistrat es limitaren al fet d'haver cursat estudis universitaris de dret -doctors, llicenciats o tant sols batxillers-, valorant-se l'haver exercit l'advocacia. La plaça d'entrada era normalment la de fiscal o la d'alcalde del crim, i el següent esglaó -i generalment l'últim- era el càrrec d'oïdor en una de les sales del civil.
▲El [[Decret de Nova Planta]] de la Reial Audiència establí que seria el [[capità general de Catalunya]] el que presidiria la Reial Audiència. Malgrat això aquesta presidència no és efectiva tot al llarg del [[segle XVIII]], i qui realment exercí la direcció de la Reial Audiència fou el regent de la mateixa. La Reial Audiència assumí mateix tasques governatives, facultats que a nivell teòric corresponien al Capità General de Catalunya: aquesta bicefàlia i dualitat en les tasques de govern es va denominar «''Real Acuerdo''» (Reial Acord). La intenció del Reial Acord fou d'una banda la de limitar la total concentració de poders que la Nova Planta havia conferit al Capità General, que únicament recorrien a la Reial Audiència a manera d'òrgan de consell i a estricta petició d'aquell, i de l'altra i aprofitant que la Reial Audiència era l'única institució existent, donar entrada al poder civil en les decisions de govern. Aquesta bicefàlia i dualitat generà tant sols una sèrie de disputes i enfrontaments entre ambdues institucions, sobretot perquè les atribucions d'una i altra institució no estaven delimitades. Així doncs, i en virtut de la intenció primària de la Nova Planta, tot al llarg del [[segle XVIII]] es van saldar amb un govern [[absolutista]] per part dels Capitans Generals de Catalunya, que es moderava tant sols en funció del caràcter personal més o menys autoritari del Capità General de torn.
===El castellà llengua del govern i de la judicatura a Catalunya===
=== Les Ordenances de la Reial Audiència de 1742 ===▼
També per l'abolició del dret d'estrangeria de Catalunya i la homogeneïtzació jurídica de tots els súbdits de Felip V, el castellà esdevingué la llengua de comunicació del govern i de la justícia a Catalunya, quedant-ne postergada ''de facto'' la llengua del propi país, el català. Tot i així però, aquesta disposició fou expressa i explícitament regulada en l'article sisè de la [[Nova Planta]] de la Reial Audiència:
Finalment els problemes generats per les disputes entre el Capità General i la Reial Audiència es van intentar resoldre amb la promulgació de les ''Ordenzanas de la Reial Audiència del Principado de Cataluña'' de [[1742]], que regulaven les relacions entre ambdues institucions, i en especial en capítols de als que es donava gran importància en el sistema absolutista borbònic com eren els referents a protocol i procediment. No obstant aquest ordenament però, les tensions van continuar durant tot el segle.▼
▲==Els corregiments: organització administrativa de Catalunya==
{{cita|Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana|Art. 4, [[Nova Planta]] de la Reial Audiència}}
▲Un corregiment era una demarcació administrativa del [[regne de Castella]], a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor. Al [[regne d'Aragó]], [[regne de València]] i [[Principat de Catalunya]] van ser introduïts per [[Felip V]] a partir dels [[decrets de Nova Planta]] després de l'abolició de les juntes, governacions i [[Vegueria|vegueries]] respectivament. La imposició de la nova organització castellana va tenir algunes particularitats, com ara el caràcter de governació militar i la creació d'alcadies majors en lloc de tinents de corregidor. Aquesta administració territorial, amb tot l'ordenament jurídic, institucional i administratiu propis de l'absolutisme borbònic, va desaparèixer definitivament amb la nova administració provincial del [[regne constitucional d'Espanya]] el [[1833]]. A alguns països d'Amèrica com ara [[Colòmbia]], [[Costa Rica]] o [[Panamà]] es manté el nom amb diferents funcions territorials.
▲Finalment els problemes generats per les disputes entre el Capità General i la Reial Audiència es van intentar resoldre amb la promulgació de les ''Ordenzanas de la Reial Audiència del Principado de Cataluña'' de [[1742]], que regulaven les relacions entre ambdues institucions, i en especial en capítols de als que es donava gran importància en el sistema absolutista borbònic com eren els referents a protocol i procediment. No obstant aquest ordenament però, les tensions van continuar durant tot el segle.
==Administració francesa (1808-1814)==
| |||