Reial Audiència de Catalunya (borbònica): diferència entre les revisions

El [[Decret de Nova Planta]] de la Reial Audiència establí que seria el [[capità general de Catalunya]] el que presidiria la Reial Audiència. Malgrat això aquesta presidència no és efectiva tot al llarg del [[segle XVIII]], i qui realment exercí la direcció de la Reial Audiència fou el regent de la mateixa. La Reial Audiència assumí mateix tasques governatives, facultats que a nivell teòric corresponien al Capità General de Catalunya: aquesta bicefàlia i dualitat en les tasques de govern es va denominar «''Real Acuerdo''» (Reial Acord). La intenció del Reial Acord fou d'una banda la de limitar la total concentració de poders que la Nova Planta havia conferit al Capità General, que únicament recorrien a la Reial Audiència a manera d'òrgan de consell i a estricta petició d'aquell, i de l'altra i aprofitant que la Reial Audiència era l'única institució existent, donar entrada al poder civil en les decisions de govern. Aquesta bicefàlia i dualitat generà disputes i enfrontaments entre ambdues institucions, sobretot perquè les atribucions d'una i altra institució no estaven delimitades. El govern absolut dels Capitans Generals de Catalunya es moderava tant sols en funció del caràcter personal més o menys autoritari d'aquest.