Reial audiència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 61:
==La Nova Planta de les Reials Audiències borbòniques==
{{AP|Decrets de Nova Planta|Reial Audiència de Catalunya (borbònica)}}
* [[Reial Audiència d'Aragó (borbònica)]]
**'''Institució''': Reial Decret de [[29 de juny]] de [[1707]] i Reial Cèdula de [[7 d'octubre]] de [[1707]] que determina aplicar el model de les Chancillerias de Valladolid i Granada. Reformada per Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]] com a simple Reial Audiència sense atribucions de cancelleria i per la Reial Resolució de [[15 de setembre]] de [[1711]] s'ordenà que la Nova Planta s'adequés a la Reial Audiència de Sevilla, passant a tenir dues sales del civil. El 1742 es suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segon fiscalia.
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General d'Aragó; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Composició''': Un Regent, cuatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada a dos el 1711- i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. El 1742 es suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segon fiscalia.
**'''Legislació aplicada''': A la sala del crim es fallarien les sentències segons les lleis de Castella. A la sala civil serien consultades les normes del [[dret civil aragonès]] limitades a «sólo en lo tocante a los contratos, dependencias y casos en que yo interviniere con cualquiera de mis vasallos, en cuyos referidos casos y dependencias ha de juzgar la expresada sala de lo Civil según las leyes de Castilla» segons el Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]]. Es reservaren places pels naturals aragonesos, però el Regent i la Fiscalia estigueren vetats als aragonesos i foren ocupades per castellans.
* [[Reial Audiència de València (borbònica)]]
**'''Institució''': Reial Decret de [[29 de juny]] de [[1707]] que determina aplicar el model de les Chancillerias de Valladolid i Granada.
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de València; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Composició''': Un Regent, cuatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada després a dos - i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. Posteriorment es creà una segon fiscalia.
Linha 79 ⟶ 77:
* [[Reial Audiència de Mallorca (borbònica)]]
**'''Institució''':
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de Mallorca; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''':
**'''Composició''': Un Regent, cinc oïdors per als afers civils i criminals -en una sala-, un fiscal i un algutzir major, i era presidida per la primera autoritat militar.
Linha 85 ⟶ 83:
* [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)]]
**'''Institució''': Decret de Nova Planta, 16 de gener 1716
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de Catalunya
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat a nivell teòric al Capità General de Catalunya, però amb qui governa a través de l'assoliment del Reial Acord formant una bicefàlia que originarà conflictes competencials.
**'''Composició''': Un Regent, deu oïdors per als afers civils -en dues sales- i cinc per als criminals -una sala-, dos fiscals i un algutzir major.
| |||