Reial audiència: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
Les '''Reials Audiències''', '''Audiències Reials''' o, simplement, '''Audiències''', i també '''Consell Reial''' o '''Cancelleries''' (en [[castellà]], ''Real Audiencia'' i ''Real Chancillería'') foren els tribunals col·legiats que esdevingueren els màxims òrgans de justícia als estats de la [[Monarquia d'Espanya]] entre el [[segle XVI]] i [[segle XVII|XVII]].
{{editant}}
 
Les '''Reials Audiències''', '''Audiències Reials''' o, simplement, '''Audiències''', i també '''Consell Reial''' o '''Cancelleries''' (en [[castellà]], ''Real Audiencia'' i ''Real Chancillería'') foren els tribunals col·legiats que esdevingueren els màxims òrgans de justícia als estats de la [[Monarquia d'Espanya]] entre el [[segle XVI]] i [[segle XVII|XVII]]. Tenen els seus origens en l'[[Audiència Reial]] de la [[Corona d'Aragó]] i a la [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid|Cancelleria de Valladolid]] de la [[Corona de Castella]]. Durant els regnats de l'[[emperador Carles V]] i el seu fill [[Felip II de Castella]] entre [[1526]] i [[1583]] es van crear Audiències per tots els dominis de la [[Monarquia d'Espanya]] tant a Europa, com a Amèrica i a les Filipines. Les Cancelleries esdevingueren Audiències de major nivell competencial, doncs estaven presidides per un Canceller i se les considerava representants del monarca en els seus respectius territoris, tant a la península Ibèrica com a les Índies, i disposaven per tant del Reial segell. Amb la instauració dels decrets de [[Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]) esdevingueren l'organisme superior de govern i durant el segle XVIII foren una demarcació judicial de l'administració colonial espanyola a Amèrica. Vetllaven pel compliment de les normes legals i l'aplicació de la justicia en el continent. La primera Reial Audiència es va crear el [[1511]] a l'illa de ''[[Hispaniola|La Española]]''. Posteriorment, amb la creació dels diversos virregnats, les reials audiències es podien considerar com el següent nivell en la divisió territorial colonial. Aquestes institucions van ser vigents fins l'any [[1809]], quan durant la [[Guerra del Francès]] s'establí [[Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya]].
 
Amb la instauració dels decrets de [[Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]) esdevingueren l'organisme superior de govern i durant el segle XVIII foren una demarcació judicial de l'administració colonial espanyola a Amèrica. Vetllaven pel compliment de les normes legals i l'aplicació de la justicia en el continent. La primera Reial Audiència es va crear el [[1511]] a l'illa de ''[[Hispaniola|La Española]]''. Posteriorment, amb la creació dels diversos virregnats, les reials audiències es podien considerar com el següent nivell en la divisió territorial colonial. Aquestes institucions van ser vigents fins l'any [[1809]], quan durant la [[Guerra del Francès]] s'establí [[Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya]].
 
==Antecedents==
Linha 79 ⟶ 77:
**'''Composició''': Un Regent, deu oïdors per als afers civils -en dues sales- i cinc per als criminals -una sala-, dos fiscals i un algutzir major.
 
Als [[Regnes castellans d'Índies]] després de la [[Nova Planta]] del [[segle XVIII]] a les Reials Audiència d'Índies se'ls va agregar un Regent, que en la pràctica es va encarregar de dirigir aquest òrgan, i un altre fiscal. Gradualment, més per evolució espontània que per reformes legals, es van convertir essencialment en tribunals d'apel·lació. També es reinstalà la Reial Audiència de Buenos Aires el 1783, i es creen les dues últimes:
 
* [[Reial Audiència de Caracas]] en [[1786]]