Reial audiència: diferència entre les revisions

A Castella els oïdors, la denominació que rebien els jutges, constituïren un òrgan nou, l'Audiència, delegada del rei i en estreta vinculació amb l'exercici personal de la justícia apareixent en les [[Corts d'Alcalá de 1348]] com a òrgan específic. Formalment, la primera Audiència -anomenada Cancelleria- va ser establerta a Valladolid l'any [[1371]]. [[Isabel I de Castella]] el [[1494]] dividí aquesta Audiència en dues: la [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid]], amb competència al nord del riu Tajo, i la Cancelleria de Ciudad Real, amb competència al sud del mateix riu. El [[1500]] es va decidir traslladar aquesta darrera a Granada, fet que es va verificar el [[1505]]. L'[[emperador Carles V]] creà el [[1528]] la [[Reial Audiència d'Aragó (1528−1707)|Reial Audiència d'Aragó]] amb seu a Saragossa. El seu fill [[Felip II de Castella]] creà nombroses audiències als territoris de la [[Monarquia d'Espanya]], com ara la de Sardenya el [[1564]] o la de Sicília el [[1569]]. Als [[regnes castellans d'Índies]] s'instal·là per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que poc temps després va ser suprimida per ser restablerta el [[1526]].

 

* A la [[Corona de Castella]]

** [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid]] ([[1371]]).