Diferència entre revisions de la pàgina «Vocal»

3 bytes afegits ,  fa 8 anys
m (r2.6.3) (Robot afegeix: is:Sérhljóð)
La majoria de llengües tenen d'entre 3 i 7 vocals, essent les 5 següents les més comunes:[[A]], [[E]], [[I]], [[O]], [[U]]. Se solen representat segons el [[triangle vocàlic]] de l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]].
 
Aquesta configuració és la més comuna perquè representa l'ús més eficaç de l'espai vocàlic, de manera que petites variacions en una vocal no produeixen confusions. Com a exemple, el [[castellà]] i el [[grec modern]mmm] l'empren. El [[llatí]] ja tenia una configuració semblant, si bé distingia entre vocals curtes i llargues. No tots els seus [[llengua romànica|derivats]] foren tan frugals com el castellà, però, ja que el [[francès]] distingeix 16 vocals (incloent-hi les nasals). D'entre les llengües europees, les [[llengua germànica|germàniques]] són particularment riques en sons vocàlics, amb el [[suec]] al capdavant amb 17 vocals.
 
A l'altre extrem de l'espectre, els dialectes tsuizi i abzui de l'[[abkhaz]] coneixen només dues vocals. Totes les llengües naturals inclouen alguna mena d''''a'''.
Usuari anònim