Melbourne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Primera referencia
Cap resum de modificació
Línia 7:
[[Fitxer:Melbourne Flinders St. Station.jpg|thumb|right|320px|L'estació del carrer Flinders a Melbourne.]]Fundada el [[1835]] per colons procedents de la terra de Van Diemen ([[Tasmània]]), Melbourne va ser construïda en terres habitades pel poble [[kulin]], els habitants aborígens originals de la zona. Al principi, Melbourne va ser capital del Districte de Port Phillip de [[Nova Gal·les del Sud]] i posteriorment va passar a ser la capital de la colònia de Victòria. El descobriment d'or a Victòria a finals dels anys 1850, que va provocar la febre de l'or de Victòria, va portar Melbourne a desenvolupar-se com un gran nucli portuari i de serveis, que més endavant es convertiria en el principal centre industrial d'Austràlia. Durant els anys 1880, Melbourne va ser la segona ciutat en població de l'Imperi Britànic després de Londres, i se l'anomenà ''Marvellous Melbourne'' («la meravellosa Melbourne»). D'aquella època daten els nombrosos edificis d'estil victorià que hi ha a la ciutat i que fan de Melbourne la segona ciutat del món, després de Londres, en nombre d'edificis victorians encara dempeus.
 
Melbourne va ser nomenada capital nacional de la Federació d'Austràlia l'[[1 de gener]] de [[1901]]. El primer parlament federal va ser inaugurat el [[9 de maig]] de 1901 en el Royal Exhibition Building. La ciutat va conservar la capitalitat i la seu del govern fins a l'any [[1927]], quan es va completar la nova capital de [[Canberra]]. Entre 1926 i 1928 Melbourne va tenir un alcalde d'origen català, l'Esteve Morell, conegut com a Sir Stephen Joseph Morell.<ref>[http://edicionimpresaadbonline.lavanguardiaanu.esedu.au/premiumbiogs/epaper/20110325/lvg201103250631lbA100566b.pdfhtm Morell, Sir Stephen Joseph (1869 - 1944) ]</ref> La ciutat va continuar la seva expansió ininterrompuda durant la primera meitat del [[segle XX]], en particular gràcies a l'arribada d'immigrants després de la [[Segona Guerra Mundial]], atrets per les oportunitats laborals a Austràlia i per la bona fama de la ciutat, el prestigi internacional de la quals s'havia vist engrandit per la celebració dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1956|Jocs Olímpics de 1956]]. Malgrat el trasllat de la capital a Canberra, Melbourne va continuar sent la capital econòmica i cultural d'Austràlia fins als anys 1970, quan va anar perdent protagonisme en benefici de [[Sydney]].
 
En la dècada dels anys 1980, Melbourne va viure una etapa de declivi, en què es va produir un augment de la desocupació i un descens acusat de la població a causa de l'emigració cap als estats de [[Nova Gal·les del Sud]] i [[Queensland]]. En els anys 1990, el govern de l'estat de Victòria encapçalat pel primer ministre Jeff Kennett (liberal) va intentar invertir aquesta tendència mitjançant la construcció de nous edificis públics, tals com el Museu de Melbourne i el Centre d'Exhibicions i Convencions de Melbourne, així com d'un casino, el Crown Casino. Aquests esforços urbanístics van estar acompanyats d'una campanya de promoció de la ciutat, que ha continuat sota el govern de l'actual primer ministre de Victòria Steve Bracks (laborista).