Llengua SVO: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2:
{{Lingüística}}
 
Una '''llengua SVO''', o '''Subjecte Verb Objecte''' (l'últim un sinònim de [[complimentcomplement directe]]) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase [[transitiva]] en aquell ordre, per exemple: ''El noi menja les taronges''. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica.
 
Les [[llengües romàniques]], incloent el [[català]], són exemples de llengües SVO, junt amb l'[[anglès]], les llengües [[xinès|xineses]], l'[[hebreu]] modern, el [[finès]], el [[rus]], el [[suahili]], el [[polonès]], l'[[indonesi]], i moltes d'altres. És l'ordre de constituents segon més comú entre les llengües del món, amb un 41,79% de llengües, segons un estudi de 402 llengües.<ref name="tomlin">{{Ref-llibre